Si viatges pel bell nord glaçat

Si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dona records a una noia d’allà
fa temps que l’havia estimat.

És el que deia la cançó d’en Bob Dylan que va adaptar al català en Jordi Batiste i que cantava en Pau Riba. Una cançó que guardo i escolto al meu Ipod i que aquests dies he recordat en aquest curt viatge de treball a Noruega i Finlàndia.

Ara, mentre escric, pels carrers de Hèlsinki fa molt de gel i la poca gent que hi passa va ben tapada. He arribat a mitja tarda des de Oslo després d’acomiadar la gent que ha vingut des de Mataró per veure els biofiltres de dues plantes de residus noruegues. A la planta de Mataró cal instal·lar biofiltres i ens hem volgut documentar sobre el funcionament d’un dels models existents al mercat. Són filtres que tenen com a missió eliminar les olors provinents del procés de tractament dels residus i pel que hem pogut veure, i sobretot olorar, compleixen perfectament la seva funció. Fent passar l’aire per una capa d’un metre de gruix d’un material ceràmic que actua com a cultiu d’una rica flora bacteriana, s’aconsegueix eliminar les partícules oloroses i netejar l’aire de pudors. Són els bacteris els responsables de digerir les partícules i evitar que traspassin el filtre.

Poca cosa més es pot explicar d’un viatge que va començar ahir a les quatre del matí per agafar l’avió cap a Kristiansand, fent escala a Amsterdam, on varem visitar la primera de les plantes de residus. De nou avió fins a Oslo i carretera nevada fins a Hamar. Sopar i dormir i de bon matí visita a una segona planta. Tornada a Oslo per volar sol cap a Hèlsinki. Demà important reunió del Pacte d’Alcaldes per parlar de finances.