Temps de castells: balanç final

Foto Xavi Saborido

"I Capgrossos? Capgrossos no hi érem formalment, però els molts mataronins que ens hem aplegat a la plaça més castellera hem pogut constatar que difícil que és un lloc per Sant Fèlix".

Això era el que escrivia el trenta d’agost tot tornant de Vilafranca després de la diada de Sant Fèlix. I gairebé ho podria calcar avui com a resum del que ha estat la temporada pels Capgrossos. Una temporada de consolidació entre les cinc millors colles però sense poder donar el salt definitiu als castells de gamma extra. I aquest era, a priori, l’objectiu de la temporada. O almenys així ens ho volien fer creure i nosaltres ens deixàvem. Només cal llegir les cròniques castelleres després de la diada de l’aniversari quan els Capgrossos descarregàvem el tres de nou folrat, el cinc de vuit i la torre de vuit folrada. Una molt bona diada de Les Santes amb una tripleta màgica recuperada que feia preveure una segona part de la temporada en la que el cinc de nou i la torre de nou es veien factibles.

Bons assajos i una progressió correcta després de les vacances fins a Reus. La llenya, la primera de la temporada, dels tres de nou de Reus comença a condicionar el tram final. Bons castells a Lleida amb la vista posada al concurs de Tarragona. L’objectiu de la tripleta, que ens hagués donat el tercer lloc, no s’aconsegueix per un quatre de nou que se’ns resisteix reiteradament. A Girona es recupera, encara que només carregat, el quatre de vuit amb l’agulla i a Vilafranca, per Tots Sants, la tripleta amb un tres de nou que sorprenentment fa llenya a l’hora de descarregar-lo. Amb gent tocada i ganes de gaudir els castells tanquem la temporada a la plaça de Santa Maria amb castells de vuit i un nou de set per donar joc a molta canalla.

Una bona temporada com a balanç final, cap de colla consolidat, bons castells i la cirereta del local. I sense perdre, ni una mica, l’esperit del pas a pas, pis a pis.