“Els cecs de Catalunya, els cecs de tot el món, esperen que l’obra començada serà completada per tal de fer que els cecs, ultra ésser trets de la misèria, siguin totalment reivindicats en l’aspecte social, traient-los d’on els havien deixat els que hi els situaren al marge de la societat”.
Són paraules de Roc Boronat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i fundador i president del Sindicat de Cecs de Catalunya. Una institució creada l’any 1934 i que va organitzar una primera loteria, el popular “cupó dels cecs”, amb una clara finalitat social i de promoció de les persones invidents. Va ser l’embrió, junt amb altres iniciatives similars a Sevilla, de l’actual ONCE.
Una història que explica en Jordi Amat en el llibre “El Sindicat de Cecs de Catalunya (1934-1939). Un somni republicà”, publicat per l’ONCE i que avui m’han regalat en el tradicional dinar de Santa Llúcia. Com escriu el propi Amat: “Sembla improbable que el somni reeixit del Sindicat de Cecs de Catalunya s’hagués portat a terme fora del marc de la II República. Així ho van interpretar els seus fundadors. No es tractava d’una qüestió d’ideologia sinó de l’adveniment d’una nova mentalitat col·lectiva”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada