De la política i la felicitat

Foto Imma Dorda

Em demanen la gent de Valors que us dirigeixi unes paraules en el començament d’aquesta segona jornada i que aquest any han volgut dedicar a l’interior. Vagi per endavant el meu agraïment. També la meva admiració per com, i a Mataró, han sabut consolidar una revista de pensament. Si tirar endavant una publicació periòdica comporta en aquests temps una enorme dificultat, fer-ho amb una revista com Valors i, com diuen els barcelonins, a comarques, és gairebé una heroïcitat. Deu ser allò que ja he dit altres vegades: més enllà del Besòs també hi ha vida, i fins i tot vida intel·ligent.
No és fàcil per un polític en actiu, i amb responsabilitats de govern, parlar sobre el tema que ens ocupa. Massa vegades el govern de la ciutat ens obliga a dedicar-li tot el temps disponible i ens deixa poc, massa poc, temps per la reflexió. I més en aquests temps que a la lògica preocupació i ocupació pels problemes de l’economia de la ciutat, cal afegir una tendència que pretén reduir l’acció política a la simple gestió, amb caràcter gairebé empresarial, de la ciutat. I ara, més que mai, el que cal és governar –gestionant de forma eficient per suposat- però sense oblidar que la política és precisament la capacitat dels humans de governar el bé comú. I per això cal tenir ideologia, principis i valors.
El bé comú que inclou també intangibles tan importants com l’espiritualitat i la felicitat que cal tenir en compte a l’hora de la governança. Sovint, als polítics, ens fa vergonya parlar de la felicitat. Fins i tot alguns s’atreveixen a substituir-la per altres conceptes com la llibertat i la justícia. És cert que forma part de la nostra feina treballar per la llibertat i per la justícia, però també es cert que ens cal tenir present el dret de les persones a ser felices. Ens cal reivindicar aquest dret.
Considero com a element central de la meva ideologia política el procés d’alliberament individual, amb el que comporta d’introspecció personal. Però també forma part d’aquest element central la voluntat de compartir i socialitzar la meva llibertat, en definitiva la meva capacitat de poder decidir com a persona i com a ciutadà. De forma individual i de forma col·lectiva.
Queda clar que no es tracta de decretar un estat de felicitat general. Els que ho varen intentar pertanyen fa temps al museu dels fòssils de la política, però sí de treballar per construir una societat, un país, una ciutat on la felicitat individual i col·lectiva sigui més fàcil d’aconseguir. És pot ser feliç, i la història està plena d’exemples, en una societat injusta i sense llibertats, però també és cert que la felicitat pot ser més fàcil d’assolir en una societat lliure, justa i democràtica.
Si mirem al nostre interior ho fem amb la intenció de trobar les respostes i les claus que ens permetin avançar en aquesta recerca de la felicitat. També a nivell polític ens convé aquesta mirada interna -res a veure amb la autocomplaent mirada al melic -que ens ajudi a construir una ciutat, un país i un món més lliure, més just i més fraternal.
M’haureu d’excusar perquè haig de marxar d’aquí un moment i em perdré les molt interessants intervencions dels ponents de la jornada. A les onze tinc el primer casament dels tres que haig de celebrar avui i sincerament em fa força feliç contribuir, ni que sigui com a celebrant, a la felicitat dels meus conciutadans.
Moltes gràcies a la gent de Valors pel seu inestimable treball, gràcies a tots i a totes per la vostra presència aquest matí a la Sala Cabañes i feu-me un favor: procureu ser feliços.