En vigílies de Santes ens arriba una nova edició del Sant Pere més alt. És difícil definir en que consisteix exactament aquest acte: una festa, una performance, un aquelarre d’artistes, una exposició a l’aire lliure?. Segurament tot això, i més, a la vegada. El que és segur és que des de la seva recuperació el Sant Pere més alt s’ha convertit en una cita per l’art i pels artistes de la ciutat. I no només per ells, també, i sobretot pels ciutadans i ciutadanes que per unes hores es topen de cop, i al carrer, amb l’art.
Ignoro si a la gent del Dimarts del Llimoner i del Sant Lluc per l’Art, quan varen decidir fer reviure la mítica edició dels anys seixanta, els podia més la nostàlgia o el present. Tot plegat tampoc té massa importància, perquè algunes coses tampoc són tan diferents. I quina bestiesa que acaba de dir l’alcalde!. Deixeu-m’ho explicar. És cert que l’edició dels seixanta tenia una fortíssima càrrega subversiva contra el règim franquista, però també és cert que el que es pretenia era fer de l’art un element de reivindicació i subversió social. Actuar per a canviar les coses. El règim i la societat. Ara per canviar els governs ja existeixen les urnes. Però l’art, entre moltes de les seves dimensions, manté intacta la seva capacitat per voler canviar la societat, per fer avançar la humanitat cap a nous objectius de llibertat i progrés social. O no era aquest un dels objectius, per posar un exemple, de l’exposició “Les mediterrànies que ens uneix” de les pintores mataronines i algerines que es va fer a la nau Gaudí amb motiu del Dia Internacional de la dona treballadora?
Aquesta edició del Sant Pere més alt està prenyada pel record i es converteix en homenatge. Record i homenatge d’en Pepe Novellas. Fa pocs dies escrivia que la mort no per esperada deixa de sorprendre’ns, ni per lògica ens genera desassossec. La mort d’en Novellas ens deixa una mica més desemparats. El seu mestratge trigarem temps a suplir-lo, però estic segur que el temps donarà a la seva obra l’autèntica dimensió que té.
Ara la vida segueix i l’art i els artistes de Mataró, malgrat tot, tenen una molt bona salut. Hi ha prou mostres a la ciutat durant aquests dies i durant tot aquest any per corroborar-ho. Salut als artistes, salut a l’art i salut al Sant Pere més alt.
Bones Santes a tothom!
Extracte de la meva intervenció aquesta tarda al Sant Pere més alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada