header-photo

Missió impossible o el cinisme com a norma




Hi ha notícies que encara que siguin reiteratives no deixen de sorprendre’m. És el cas de la que publica avui El País sobre l’Estatut d’Autonomia d’Extremadura. Resulta que el parlament autonòmic extremeny acaba de presentar al Congrés un projecte de nou estatut que ha estat consensuat entre el PSOE i el PP. Fins aquí res de nou. La qüestió és que alguns dels articles d’aquest nou estatut són idèntics als de l’Estatut de Catalunya que han estat recorreguts pel PP davant el Tribunal Constitucional. Més o menys el que va passar amb l’Estatut d’Andalusia. I a sobre l’Estatut de Catalunya va ser votat pels catalans, cosa que no passa amb l’extremeny.

Per posar un exemple d’aquells que clamen al cel, l’estatut extremeny dedica un capítol a les relacions amb Portugal amb propostes de programes comuns de difusió del portuguès. Us imagineu que dirien si el nostre estatut parlés de relacions amb França?

Un exercici de cinisme sense igual del que la senyora Sánchez Camacho hauria de donar explicacions. I dic la senyora Sánchez Camacho perquè demanar explicacions al senyor Rajoy, després del seu obstinat silenci sobre el cas Gürtel, em sembla missió impossible. També li podria preguntar al senyor Felip Puig, tan afeccionat a assenyalar als socialistes com a culpables d’una possible sentència desfavorable del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut en un intent de fer-nos oblidar que va ser el PP qui el va recórrer davant l’alt tribunal.