En ple debat local sobre la titularitat dels mitjans audiovisuals i la seva relació amb la pluralitat i independència, m’arriba un extens article publica a El Temps força aclaridor de com alguns entenen aquesta independència i pluralitat.
Ja coneixen la tesi d'alguns segons la qual els mitjans de titularitat pública són sinònim de manipulació governamental i dependència partidista i només els mitjans privats poden garantir independència i pluralitat. Els hi podria fer una llarga llista de mitjans privats per tal que comprovessin la “solidesa” de la tesi. També és coneguda l’aversió de determinats partits polítics als mitjans públics, sobretot quan no governen, perquè quan ho fan passen coses com les que explica El Temps.
L’article de El Temps sobre el Canal 9 valencià és prou contundent com per titular-ho: “Una televisió delictiva”. No descobriré res de nou dient que la Ràdio Televisió Valenciana, titular del Canal 9, i el setmanari El Temps es troben a les antípodes ideològiques sobre el País Valencià en particular i el món en general. Per això em referiré a algunes dades prou objectives que surten en l’article esmentat.
José Cholbi és el síndic de greuges valencià i un polític de llarga trajectòria al PP. Tot i així ha hagut de demanar al Canal “objectivitat, veracitat, imparcialitat i respecte al pluralisme polític”. Un “pluralisme” polític que, per exemple, permetia que el primer secretari dels socialistes valencians posés per primera vegada els peus a la televisió valenciana per a una entrevista, al programa La Tertulia, fa tot just una setmana. I per garantir la imparcialitat va ser entrevistat, a més del conductor del programa, per periodistes de La Razón, l’ABC i Onda Cero. Mitjans de “contrastada” imparcialitat informativa tots ells.
En aquest mateix programa de La Tertulia (no penseu que m’he deixat l’accent al títol del programa, senzillament el programa és en castellà com el 90% de la resta de la programació del Canal 9), per cada representat dels partits de l’oposició que en surten en pantalla ho fan una mitjana de quaranta del Partit Valencià. Tota una demostració de pluralitat i equilibri informatiu.
El més greu de tot és com diu en José Ignacio Pastor, vicesecretari del Consell d’administració de Radio Televisió valenciana i representant socialista en aquest òrgan: “Desgraciadament la societat valenciana ja veu del tot normal allò que passa a Canal”.
Per això quan alguns polítics d’aquí diuen el que diuen, sempre penso: ens hem de veure emmascarats per una paella bruta!. Encara que la paella sigui valenciana.
Emmascarats per una paella bruta!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tornarà Canal 9?
Publica un comentari a l'entrada