He explicat moltes vegades que Mataró és una ciutat solidària, capaç de teixir una densa xarxa d’ajuda mútua entre els propis ciutadans i també amb altres països. El nombre d’entitats que es dediquen a labors solidàries és molt gran i abasten tots els camps de la solidaritat.
Ahir en vaig tenir un parell d’exemples. El primer a la celebració dels trenta anys de la construcció de l’església de Sant Pau al barri del Palau. Un temple humil per un barri de treballadors. Un barri que ha canviat la seva fesomia amb un procés de forta immigració extracomunitària. En l’homilia, i davant els rectors anteriors, l’actual mossèn no s’ha estat de comentar precisament aquesta diversitat i les problemàtiques socials que genera. I ha estat clar i català en la crida a treballar plegats i a partir de la realitat existent per a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del Palau. Al marge o no que siguin feligresos de la parròquia però posant, com ha de ser normal en l’església, la fe cristiana com a eix principal sobre el que sustentar tot el treball. Llàstima, i com acostuma a passar en els sermons, els que ho havien de sentir avui tampoc hi eren.
El segon exemple en el sopar de l’Associació de Familiars de Malats d’Alzheimer. Es tractava de fer entrega del xec resultat de la segona caminada solidària que va tenir lloc el passat mes de setembre. Una quantitat important, més de dotze mil euros, que serviran a l’entitat per seguir amb la seva tasca de suport als malats i a les seves famílies. Un bon grapat de persones i d’entitats reunides per aquesta causa solidària i una bona mostra de la vitalitat extrema d’aquesta ciutat, de les seves entitats i associacions i dels seus ciutadans i ciutadanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada