Foto de Santi Flores
De cert avui podria escriure de moltes coses i algunes les tenia mig començades. De política local, nacional o espanyola. De fets i feina, de persones i d’articles de premsa. Però he optat per fer una cosa molt més senzilla i personalment molt més agradable.
I per això he volgut escriure de “El giravolt de la família Robafaves”. Aquest és el títol del treball de la Roser Dorda que ha estat guardonat amb un dels premis CIRIT d’aquest any. Els premis CIRIT van ser instituïts per fomentar l’esperit científic dels joves i cada any premia els treballs presentats per alumnes de secundària i cicles formatius.
La Roser, alumna de l’IES Damià Campeny, ha escrit un magnífic treball sobre una de les seves passions: la família Robafaves, els gegants de Mataró, que esdevenen icona de la pròpia ciutat. No es limita l’autora a fer un repàs per la història més que tricentenària dels gegants de Mataró, sinó que assaja algunes reflexions sobre el caràcter social de la Festa Major: “La Festa Major és un patrimoni viu, considerat com un bé cultural i un fet simbòlic, que mereix ser preservat, conservat, protegit i administrat, sense perdre òbviament el seu caràcter lúdic. La Festa Major és un concepte heretat dels avantpassats i és fruit de la idea que la modernitat i el ritu no solament no són incompatibles sinó que, han caminat units, al llarg de la història, i com a conseqüència una de l’altre”. “En el ritu és fonamental la reiteració d’actes i elements d’acord amb els canons rigorosament preestablerts, i és aquesta repetició fidel i constant la que en garanteix l’eficàcia. La funció social defineix una festa que representa l’oposició cap a l’individualisme de la societat postmoderna. La festa suposa el trencament amb la feina, les normes i codis de comportament, la immersió en una experiència caòtica i efervescent desembocant en una teràpia regeneradora que viu un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme.”
Aborda igualment l’estudi de l’època predemocràtica amb el moviment “Fem-ne Festa Major” i el”Manifest del 16” que posa les bases de la recuperació de Les Santes com a Festa Major de Mataró i del paper que la família Robafaves ha de jugar en tot aquest procés. Els fets del juliol del 82, durant la dormida de gegants després de l’homenatge al mític flabiolaire Quirze Peric, canvia definitivament l’estatus de la colla i la seva relació amb l’Ajuntament que queda definitivament regulat en el protocol del febrer del 84. Des de aleshores en Robafaves i la Geganta, la Toneta i en Maneló, els nans vells i els nous i el conjunt del bestiari mataroní que s’hi va incorporant, són mès que mai elements indestriables de Les Santes i de la pròpia ciutat de Mataró.
Ha volgut també preguntar-se sobre el coneixement popular que de la Festa Major tenen els propis mataronins i segon els barris de residència. Una aproximació estadística interessant i de la que caldria extreure’n algunes conseqüències.
A tall de conclusió del treball, la Roser Dorda, escriu: “Hi ha una relació establerta entre els ciutadans d’aquesta ciutat, i els seus gegants denotant un vincle que els singularitza de moltes altres poblacions catalanes, doncs, la població mataronina ha configurat una relació de complicitat i de simbolisme envers els gegants i la resta del bestiari que forma part del seguici popular”. “És aquesta manera d’entendre la cultura popular que ha fet que la Família Robafaves, amb tots els seus pertinents membres, hagin esdevingut des de fa molt de temps un símbol, una icona per tots els ciutadans de Mataró. Aquests darreres estimen a una ciutat on la Família Robafaves hi deixa una petjada en el seu passat, en el seu present i en el seu futur.”
De cert avui podria escriure de moltes coses i algunes les tenia mig començades. De política local, nacional o espanyola. De fets i feina, de persones i d’articles de premsa. Però he optat per fer una cosa molt més senzilla i personalment molt més agradable.
I per això he volgut escriure de “El giravolt de la família Robafaves”. Aquest és el títol del treball de la Roser Dorda que ha estat guardonat amb un dels premis CIRIT d’aquest any. Els premis CIRIT van ser instituïts per fomentar l’esperit científic dels joves i cada any premia els treballs presentats per alumnes de secundària i cicles formatius.
La Roser, alumna de l’IES Damià Campeny, ha escrit un magnífic treball sobre una de les seves passions: la família Robafaves, els gegants de Mataró, que esdevenen icona de la pròpia ciutat. No es limita l’autora a fer un repàs per la història més que tricentenària dels gegants de Mataró, sinó que assaja algunes reflexions sobre el caràcter social de la Festa Major: “La Festa Major és un patrimoni viu, considerat com un bé cultural i un fet simbòlic, que mereix ser preservat, conservat, protegit i administrat, sense perdre òbviament el seu caràcter lúdic. La Festa Major és un concepte heretat dels avantpassats i és fruit de la idea que la modernitat i el ritu no solament no són incompatibles sinó que, han caminat units, al llarg de la història, i com a conseqüència una de l’altre”. “En el ritu és fonamental la reiteració d’actes i elements d’acord amb els canons rigorosament preestablerts, i és aquesta repetició fidel i constant la que en garanteix l’eficàcia. La funció social defineix una festa que representa l’oposició cap a l’individualisme de la societat postmoderna. La festa suposa el trencament amb la feina, les normes i codis de comportament, la immersió en una experiència caòtica i efervescent desembocant en una teràpia regeneradora que viu un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme.”
Aborda igualment l’estudi de l’època predemocràtica amb el moviment “Fem-ne Festa Major” i el”Manifest del 16” que posa les bases de la recuperació de Les Santes com a Festa Major de Mataró i del paper que la família Robafaves ha de jugar en tot aquest procés. Els fets del juliol del 82, durant la dormida de gegants després de l’homenatge al mític flabiolaire Quirze Peric, canvia definitivament l’estatus de la colla i la seva relació amb l’Ajuntament que queda definitivament regulat en el protocol del febrer del 84. Des de aleshores en Robafaves i la Geganta, la Toneta i en Maneló, els nans vells i els nous i el conjunt del bestiari mataroní que s’hi va incorporant, són mès que mai elements indestriables de Les Santes i de la pròpia ciutat de Mataró.
Ha volgut també preguntar-se sobre el coneixement popular que de la Festa Major tenen els propis mataronins i segon els barris de residència. Una aproximació estadística interessant i de la que caldria extreure’n algunes conseqüències.
A tall de conclusió del treball, la Roser Dorda, escriu: “Hi ha una relació establerta entre els ciutadans d’aquesta ciutat, i els seus gegants denotant un vincle que els singularitza de moltes altres poblacions catalanes, doncs, la població mataronina ha configurat una relació de complicitat i de simbolisme envers els gegants i la resta del bestiari que forma part del seguici popular”. “És aquesta manera d’entendre la cultura popular que ha fet que la Família Robafaves, amb tots els seus pertinents membres, hagin esdevingut des de fa molt de temps un símbol, una icona per tots els ciutadans de Mataró. Aquests darreres estimen a una ciutat on la Família Robafaves hi deixa una petjada en el seu passat, en el seu present i en el seu futur.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada