Més o menys és la sensació dominant avui. Els rituals de qualsevol negociació (fins i tot amb les més que previsibles protestes dels grups "alternatius") s’estan complint i, vull ser optimista, estem vivint les hores prèvies a un acord que a hores d’ara sembla molt lluny però que tots volem veure més que possible. L’arribada entre avui i demà de més de 150 caps d’estat i primers ministres fa preveure un dijous i un divendres d’infart. Com sempre l’acord, si hi és, serà a última hora i fregant el pal.
Si ahir l’ambient era fred, avui ja era directament gèlid. I meteorològicament igual: fred i neu a estones. Una hora llarga de cua, a l’aire lliure, nevant, amb un fred glacial i l’exèrcit repartint cafè, per aconseguir acreditar-se i gràcies als bons oficis de la gent de l’ICLEI,. L’embolic sembla que tot plegat consisteix en haver inscrit quaranta tres mil participants, quant al Bella Center en caben quinze mil en condicions normals i unes vint mil atapeïdes. Certament tot l’espai bull de gent i activitats. Que ningú però es quedi amb aquesta imatge de la cimera, l’important són els texts que s’estan treballant i els acords que es puguin assolir. I tot el debat que es genera amb motiu d’una cimera com aquesta, amb gent vinguda d’arreu del món i per tant amb visions prou diferents.
Puc fer la meva intervenció amb normalitat en el Comitè de les Regions i després assistir a un parell de xerrades prou interessants. Visites a les delegacions catalana i espanyola i intercanvi d’opinions amb la ministra Elena Espinosa. El comentari general que els dies que venen seran decisius i l’acord encara és possible. Veurem demà com va encara que ja ens han anunciat que l’accés serà molt i molt restringit per motius de seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada