Cròniques des de Copenhaguen: l’ambient està fred

La setmana crucial pel desenllaç de la Cimera del Clima de Copenhaguen coincideix amb els debats dels governs regionals i locals i el paper que han de jugar en les estratègies de lluita i mitigació del canvi climàtic. He escrit prou vegades sobre la importància dels governs locals en tot aquest assumpte i dels compromisos que hem adquirit amb la signatura del Pacte d’Alcaldes. Dies previs als dijous i divendres que es quan s’esperen els resultats finals.

I l’ambient està fred, més aviat gèlid. Com el temps, encara que sembli una paradoxa parlar de canvi climàtic mig nevant i amb un fred que pela. Arribo a Copenhaguen de nit, just per arribar a la recepció que la delegació catalana, amb el president Montilla al capdavant, ofereix a la residència de l’ambaixador espanyol a Dinamarca. Salutacions i ràpida posada al dia de com estan les coses, pel que expliquen i es pot saber, que no es gaire més que el que surt als diaris. Satisfacció per què l’anomenada “esmena catalana” s’incorpora al text del possible acord.

Cal marxar ràpids per agafar el tren cap a Helsinborg a l’altre costat del Bàltic i ja a Suècia. Hora i mitja de tren per arribar en mig de la nevada. Demà caldrà refer el camí ben dematí per arribar d’hora a les cues per acreditar-se. Pel que expliquen tota una aventura que pot durar hores i amb resultat incert. Però això ja serà demà dimecres.