Ahir, dia de Sant Esteve, ens va deixar Enrique Gutíerrez Navarrete. Malgrat el seu delicat estat de salut res no feia presagiar un final tan sobtat. De fet diumenge passat mateix varem compartir taula a l’Associació Cultural Murciana amb motiu del tradicional dinar de Nadal de l’entitat. Com sempre un magnífic arròs amb conill, cuinat amb tot l’amor del món, i que es converteix en un àpat sensacional pel bon ambient que es respira sempre en aquella casa.
Enrique, també com sempre, en un segon pla, pendent que tot estigués a punt, servint taules, venent la loteria que ajuda a finançar les activitats, alegre i atent. Diumenge la Junta va aprofitar per retre-li un merescut homenatge posant el seu nom a la sala principal de la seu social. Un acte senzill i emotiu de reconeixement de tot el treball que aquest home ha fet per la seva gent i per la ciutat. Vaig voler ser-hi per diverses causes. La primera per la bona amistat que ens unia des de feia molts anys. La segona per reconèixer el que homes com Enrique han significat per Mataró. Gent que va arribar a Mataró només amb dues mans per treballar i un cor per estimar. Persones imprescindibles per explicar que és Mataró avui dia.
Amb esforç, amb molt d’esforç, varen obrir-se camí i en el cas d’Enrique la seva botiga de queviures va convertir-se en tot un referent pel barri com avui s’ha demostrat en un església plena a vessar malgrat les festes. Cordial i afable, conciliador, constructiu, bona persona. El trobarem a faltar sens dubte. Com molt bé ha dit mossèn Jordi en el funeral, Enrique era d’aquelles persones que es troben a faltar quan no hi és, per la seva discreció però sobretot per la seva immensa capacitat de servei i estima.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada