597

Una sala plena malgrat el fred i el Carnestoltes. Un pianista i una actriu dalt de l’escenari. Una història coneguda que ens ha tornat a atrapar. La maternitat d’Elna, la meravellós aventura de l’Elisabet Eidenbenz que la mataronina Assumpta Montellà va saber explicar en un llibre preciós. La història dels 597 nens i nenes que van néixer a Elna.

És cert que ja havia vist una adaptació escènica de l’obra , fa uns anys a Cardedeu, però la d’avui ha estat una sessió molt especial per moltes coses. El bon treball d’interpretació de la Rosa Galindo i d’en Luc-Olivier Sanchez al piano ha sabut expressar teatralment els sentiments que patiment, però sobretot d’esperança i solidaritat que traspua en tota aquesta història. Arribava aquesta obra just l’endemà de l’acte homenatge als represaliats per la dictadura franquista i per això, avui a la Cabañes com ahir al Foment, es va tornar a posar de manifest que res del que tenim ens ha estat donat graciosament i que la llibertat i la democràcia és fruit del patiment i de la lluita de molta gent. La presència de la Guillermina Peiró que va patir en propi carn exili i repressió, i de la consellera Tura, neta i filla d’exiliats, va ser un bon exemple del molt que devem a tanta gent que van mantenir viva la flama de la llibertat.

La representació d’avui ha estat fruit del treball de molts mesos de molta gent i de moltes entitats que treballant plegades ho van fer possible. Un bon exemple de com quan hi ha voluntat es poden tirar endavant molts projectes. Deixeu-me però que reconegui tot el treball en una persona, la Glòria Figuerola (bloc), que aquesta nit esgotada però exultant era la cara de la mateixa felicitat. Gràcies Glorieta!