Giacometti: L'homme qui marche
M’expliquen que vaig néixer un diumenge, avui fa cinquanta cinc anys, a casa. Tant de temps passat, tanta vida ja viscuda, tantes persones perdudes, tantes de trobades, tants sentiments, tantes llàgrimes vessades, tants somriures rebuts, tanta estima compartida, tantes renúncies, tantes il·lusions, tants fracassos, tantes coses fetes, tantes coses per fer. Tant de camí fet.
Més que mai les paraules del poeta per explicar-ho:
Caminar tota una vida
M’expliquen que vaig néixer un diumenge, avui fa cinquanta cinc anys, a casa. Tant de temps passat, tanta vida ja viscuda, tantes persones perdudes, tantes de trobades, tants sentiments, tantes llàgrimes vessades, tants somriures rebuts, tanta estima compartida, tantes renúncies, tantes il·lusions, tants fracassos, tantes coses fetes, tantes coses per fer. Tant de camí fet.
Més que mai les paraules del poeta per explicar-ho:
Caminar tota una vida
porta a preguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.
Joan Brossa: caminar tota una vida
Joan Brossa: caminar tota una vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada