Sóc d’una generació que va créixer admirant les grans gestes dels aventurers del segle XX que van acabar de descobrir el món. Els pols, l’Himalaia, l’espai exterior i la Lluna, Admusen, Scott, Herzog, Hillary, Gagarin, Armstrong, van ser noms familiars de la nostra infància i adolescència. És tractava d’explorar i eixamplar els límits del món i això tenia un component èpic que ens atreia especialment.
Per això avui m’he tornat a enganxar a la notícia de la trobada d’unes caixes de whisquy i de conyac abandonat per l’explorador anglès Shackleton a l’Antàrtida fa més de cent anys. I avui, a diferència de quan col·leccionava els cromos de les expedicions, he tret l’ampolla de whisquy i he fet un brindis per l’Shackleton encara que el gel no sigui antàrtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada