Com una pel·lícula de por ha estat aquesta setmana. Si començava bé, amb acords econòmics importants a nivell europeu, ha acabat amb la sensació que tornem a estar en mans, millor seria dir en les urpes, de les insaciables feres especuladores. I entre mig la suspensió d’en Garzón i l’anunci de duríssimes mesures per part del president Zapatero.
Tot plegat tres sensacions importants: que els temps seran encara més dolorosos, que la llum del final del túnel s’allunya i que -i de llarg aquesta és la més difícil- els qui ens van portar a aquesta situació continuen decidint per nosaltres. Si pensàvem, innocents de nosaltres, que la política havia domat els mercats estàvem ben equivocats. Som on som per les polítiques neoliberals, les dels que deien i continuen dient que cal deixar-ho tot en mans dels mercats, els que demanen encara més desregulació.
Ens cal tornar a les idees, a la política, a la democràcia plena que anteposi l’interès dels ciutadans i ciutadanes per damunt dels interessos dels més poderosos i retornar els sistemes financers a la funció de generadors de riquesa compartida. Ens hi juguem veritablement el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada