Fa uns dies quan en Josep Maria Juhé, alcalde de Calella, em va convidar a presidir la inauguració del Concurs de Roses li vaig haver de manifestar el meu desconeixement d’aquest concurs. I això em preocupa. Acostumo a ser una persona força ben informada del que passa a la nostra a la comarca i el fet que desconegués la seva existència volia dir que quelcom no estem fent prou bé. Ja sabem que els maresmencs en general som gent discreta, poc donats a l’exhibicionisme o a posar més pa que formatge, però també és cert que sovint ens passem de mida. Ens cal conèixer millor el que passa a la comarca i compartir-ho. Per això també l’aposta per mitjans de comunicació comarcal que ens ajudin a saber que passa a tots els pobles, viles i ciutats del Maresme.
El cultiu de la flor ha tingut una forta implantació i tradició a la comarca i, encara que les coses no són com eren, ens cal reivindicar el caràcter de comarca més florida de Catalunya. Les condicions naturals, entre el mar i la muntanya, fan del nostre territori un espai magnífic pel cultiu de tot tipus de flor. Per això també hem de donar a conèixer esdeveniments com aquest de Calella o el Mar de flors de Vilassar de Mar.
De la mateixa manera, i en un altre ordre de coses, hem de seguir reivindicant la importància de les coses senzilles com les flors. Senzilles però de la bellesa dels geranis dels balcons, o les falgueres del costat del xup, el roser del jardí o el llimoner del pati. Coses certament senzilles però que omplen de bellesa els nostres racons més domèstics.
I deixeu-me per acabar, enguany que celebrem l’any Maragall, que acabi amb un fragment de les roses franques una poesia del poeta barceloní:
d´un vermell negrós - d´un vermell morat.
Penjaven granxant-se - del mur d´un jardí;
ningú les pot heure - no es poden cullir;
són les roses lliures - de la servitud,
són les roses franques, - no paguen tribut.
Són lliures, són pures, - són del vent i el sol.
i abrusades se les emportarà el vent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada