Fa uns mesos comentava l’article que en López Burniol escrivia i que acabava amb una frase determinant: "Ya no caben medias tintas para afrontar el encaje de Cataluña en la España democrática, sólo quedan dos opciones: federalismo o autodeterminación".
Després de llegir les primeres informacions i reaccions sobre el text de la sentència sobre l’Estatut que avui, i amb un sentit de l’oportunitat que posa una vegada més de manifest com l’alt tribunal ha perdut absolutament el sentit de la realitat, s’ha publicat penso que les paraules d’en López Burniol tenen més sentit que mai.
La sentència de l’Estatut tira per terra moltes il·lusions d’una Espanya plural, que respecta la diversitat de les nacions i territoris que la integren, quer és capaç de sentir i defensar com a pròpies les llengües i les cultures de tots els pobles que la integren. Tira per terra tot això i posa a la mateixa Espanya en un carreró sense sortida. Si Catalunya té un problema d’encaix amb Espanya, Espanya té un problema greu de definició d’ella mateixa.
Ja no valen més excuses dilatòries i cal plantejar amb tota la cruesa que calgui aquesta qüestió. El pacte constitucional del 1979 ha estat dinamitat pel tribunal que en teoria estava encarregat de la seva preservació. No oblidem però, i com de manera partidista i molt interessada feien alguns avui, que la metxa la va encendre el Partit Popular.
Si fa quatre anys el poble de Catalunya va votar i de forma majoritària el nou Estatut, dissabte toca sortir al carrer i manifestar-nos per la nostra dignitat com a poble, com a nació i per deixar ben clar que nosaltres decidim. I més enllà de les legítimes raons de cadascú per assistir-hi jo em manifestaré en defensa de l’Estatut que varem votar els catalans i catalanes i ho faré darrera una bandera oriflama, mil·lenària i sense afegitons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada