Poques vegades m’haurà estat més fàcil fer la presentació d’un llibre com aquesta. Primer perquè el llibre m’ha enganxat des de la primera frase fins la darrera. Segon, perquè moltes de les coses que m’ha suggerit el llibre ja les havia pensat i fins i tot les havia escrit de la Marina Geli.
Escrivia fa quatre anys en el meu bloc, el 6 de setembre del 2006, amb motiu de la col·locació de la primera pedra de les obres d’ampliació de l’hospital: 2El treball fet per la consellera Geli en aquests tres anys de govern ha estat impressionant. A més ho ha fet treballant conjuntament amb els ajuntaments. Ara que alguns, i que es diuen municipalistes, obstaculitzen transferències -escrites i signades en el Pacte del Tinell- de la Generalitat als ajuntaments, reconforta treballar amb una consellera disposada a compartir la capacitat de decisió amb el món local".
I mireu quatre anys després tot el treball fet arreu del país. I a Mataró: l’ampliació dels llits d’aguts de salut mental de l’Hospital de Mataró, el CAP de La Llàntia (aquella emocionant inauguració), l’ambulatori de salut mental, la reforma del CAP de la Gatassa, el projecte del nou CAP de ronda Prim i d’ampliació de Cirera-Molins, el conveni de Cabanelles, la Fundació TIC-Salut, l’agència de salut pública, la constitució del Govern Territorial de Salut. Mai s’havia fet tant i en tan poc temps!
Si la Marina fos en Francisco Umbral, que no ho és afortunadament per a tots, ara em podria dir: "alcalde, que aquí hem vingut a parlar del meu llibre". Sí, clar! Però és que estic parlant del llibre de la Geli: treball, compromís, proximitat i sentiment. Els quatre pilars sobre els que es sustenta el llibre i sobre el que es sustenta tota la personalitat i l’obra política de la Marina Geli.
El treball en la més pura concepció catalanista del terme: el treball com a gran força transformadora de les realitats. El treball com actitud personal i al servei del país. La cultura de l’esforç mamada a casa: "Els pares treballaven molt i passaven molta estona fora de casa" "L’esforç i la responsabilitat m’han acompanyat sempre, perquè és el que havia vist a casa".
El compromís de la dona, de la metgessa, de la ciutadana Geli. "He exercit, per tant de nena, de jove, de mare, de dona ja adulta, madura, i en el futur de dona vella, i mai he deixat de ser "dona", perquè també em sento responsable que les dones tinguin més visibilitat, al costat de les dones anònimes, de les dones que lluiten pels drets de les dones a prop i al món".
La metgessa que es compromet: "A l’hospital Josep Trueta vam defensar amb els companys que havíem de visitar els pacients amb sida a dins de l’hospital públic de Girona. Amb la perspectiva dels anys, puc dir que la sida em va canviar la vida com a metge i com a persona. Per primera vegada vaig haver d’exercir en tota la seva extensió el jurament hipocràtic d de no jutjar, d’acompanyar, d’escoltar, de tractar, de consolar".
El compromís de la ciutadana Geli amb Catalunya i amb la humanitat: "El meu catalanisme sorgeix també de la meva família, d’aquest entorn gironí i dels companys polítics de l’Ajuntament. I el meu socialisme com la millor ideologia per generar llibertat i igualtat d’oportunitats" "Sóc genèticament i vivencialment patriòtica, però el nacionalisme per a mi és massa fràgil, perquè les fronteres d’excloure els altres per reafirmar-se un mateix em preocupen. Els nacionalismes patrimonialitzen el sentiment de pertinença a la nació, el catalanisme. Per mi el patriotisme ha de ser radicalment cívic, social i integrador; un catalanisme social que representa el PSC sense exclusivitats. El catalanisme que busca la unitat civil del poble de Catalunya, per ser un sol poble".
La proximitat com a premissa indispensable de l’acció política: "qui governa és el Departament de Salut i els ajuntaments, qui gestiona són les persones són les entitats proveïdores i qui participa és la societat". I per la proximitat fan falta dues coses: confiança i coneixement. La confiança que expressa la Marina: "Institucions i centres ben governats i ben gestionats amb alta participació dels professionals en la gestió clínica (autogestió, autonomia i autoorganització), ciutadans i organitzacions socials, implicats ja és el present i, sobretot, el futur".
I coneixement, el que dóna haver -en expressió de la Geli- "apamat Catalunya": "He aprés a estimar Catalunya i la seva gent a través dels sis-cents cinquanta mil quilòmetres que he recorregut en sis anys. Poble a poble, ciutat a ciutat, amb tants matisos i amb tantes possibilitats. La geografia humana és la radiografia que dóna sentit a les persones i als territoris".
I encara sentiment. També el sentiment, els sentiments han de formar part indestriable del pensament i de l’acció política. I tot el llibre traspua sentiments: de pertinença, de gènere, de classe: "De fet, estimar és precisament això, alegria, patiment i passió, imprescindibles per sentir-nos vius com a persones i com a poble. Somiar és viure, somiar és transcendent i qui no somia, individualment i col·lectivament és mort. La nació és la conciliació del passat, del present i del futur; de realitats i de somnis".
Treball, compromís, proximitat i sentiment que la Marina incorpora al genoma del projecte compartit per Catalunya: "L’humanisme també ens permet construir un patriotisme, un catalanisme cívic adaptat al segle XXI que incorpora valors globals i locals, que integra a tota la societat catalana, que inclou a tothom però que valora la diversitat. Un catalanisme que és plural per definició, que és polític, però, sobretot, cívic, intel·lectual i obrer". "El catalanisme com a sentiment per la unitat civil de Catalunya, formant un sol poble".
Gràcies consellera, gràcies Marina, per tantes coses, gràcies també per aquest llibre que ens has regalat i del que només ens queda un dubte: "com estarà de bo el pollastre amb escamarlans guisats a la cuina de cal Ros?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada