header-photo

Història d’una placa


Foto Xavier Saborido

Els castellers a plaça, -algú ho havia de dir- som força renegaires i fem ús sovintejat de l’amplíssim diccionari català a l’ús. Tampoc es tracta d’anar amb masses floritures lingüístiques quan el castell amenaça de fer llenya i cal posar-hi lo de Picamoixons.

Per això quan diumenge a la plaça de Guissona varem descobrir la placa que il·lustra aquest post no varem deixar de riure per sota el nas, fer els comentaris oportuns (amb alguns renecs inclosos) i fer-ne la foto corresponent. Em sembla que va ser la foto més freqüent de tota l’actuació castellera, almenys pels mataronins i els mallorquins. Suposo que els de Guissona ja la tenen assumida.

Però la cosa no es va quedar aquí i, primer en Joan Sala i després en Jordi Fornells, varen estirar del fil de la curiositat. Com que a Internet hi és tot, aviat van trobar la referència a la “Liga del Buen Hablar”, una institució d’església que va col·locar plaques com aquesta en diverses poblacions catalanes. Pel que sembla hi ha versions en castellà i també en català.


Com que algú es pot escandalitzar per aquest post un tant frívol sobre el parlar bé, o més aviat el mal parlar, i en descàrrec meu annexo aquest fragment, que també he trobat a internet, del pròleg que Ángel López Florentino Moliner escriu en el "Diccionario de blasfemias, irreverencias y reniegos":


“No; no está tan clara la distancia entre la blasfemia y la jaculatoria y no me refiero a la pía muletilla respondona habitual de cuando estornudas por parte del que recibe tus asperges: ¡aaaachiiiis! ¡Jesús, María, José! En Cartagena, en Semana Santa, pasaban al Cristo por un callejón angosto. Los costaleros hacían filigranas de equilibrios para que la imagen pudiera pasar ilesa. Hubo un momento en el que la talla del Crucificado estaba a punto de crismarse contra el suelo debido al plano de inclinación de 80 grados. Atento al peligro, exclamó el capataz: «¡Me cago en Dios, que se cae el Cristo!»¿Fue una blasfemia o una jaculatoria? A la postre, el exabrupto del capataz salvó al Salvador de una decapitación imaginaria (de imagen, claro)"