header-photo

Qüestió d’estil




Certament a la política també hi ha estil ben clars i definits. Fa poques setmanes va sortir publicat a la premsa navarresa una notícia que m’afectava. Concretament el “Diario de Notícias” reproduïa les paraules en el Ple municipal de Pamplon del regidor d’urbanisme (UPN), en un debat sobre l’índex de transparència dels ajuntaments espanyols,: “hay ciudades con sus concejales de urbanismo imputados por corrupción, como Mataró y Marbella, que salen por delante de Pamplona”.

Lògicament vaig reclamar a aquest regidor que rectifiqués públicament les seves paraules, informant-lo que el regidor d’urbanisme de Mataró i jo mateix no estem imputats per un delicte de corrupció sinó per presumptes delictes contra l’ordenació del territori i el patrimoni històric. De pas li recordava el flac favor que fem a la política si els mateixos polítics no respectem la presumpció d’innocència i tot ho atribuïm a la corrupció. Poques setmanes després la mateixa premsa navarresa recollia que el mateix regidor, i a instància de la portaveu del grup socialista a l’ajuntament navarrès, va demanar disculpes públiques per les seves paraules. Disculpes que s’accepten sense problemes tot considerant que la mala informació va induir l’error de l’edil pamplonica.

Contrasta aquesta actitud amb el “sostenello y no enmendallo” d’alguns líders del Partit Popular, començant per la senyora Sanchez-Camacho, dels que encara espero rectifiquin les seves acusacions públiques de corrupció. Em sembla que veient com se les gasten aquests del Partit Popular ja puc esperar assegut que rectifiquin o demanin disculpes. Tot plegat una qüestió d’estil a l’hora de fer política. Més aviat una qüestió de mal estil.