Si hi ha ciutats tòpiques el paradigma deu ser Brussel·les: viatge ràpid, per feina a qualsevol dels òrgans de la Comunitat Europea, al Parlament, al Comitè de les Regions. I les visites escadusseres als llocs de sempre: el Meenken Piss (amb una vegada n’hi ha prou), la Grand Place, Chez Leon, Le Roy d’Espagne. Les icones brussel·lianes que no faltin: cerveses, moules et frites, bombons i la pluja. Els personatges que tampoc faltin: Hèrcules Poirot, Tintin i Jacques Brel. I com que aquesta és una crònica sense cap ànim de transcendència encara sortirà algun funcionari europeu dient que Brussel·les és molt més. És clar em deixava al funcionari europeu quan feia referència a les icones de la ciutat.
Brussel·les
Si hi ha ciutats tòpiques el paradigma deu ser Brussel·les: viatge ràpid, per feina a qualsevol dels òrgans de la Comunitat Europea, al Parlament, al Comitè de les Regions. I les visites escadusseres als llocs de sempre: el Meenken Piss (amb una vegada n’hi ha prou), la Grand Place, Chez Leon, Le Roy d’Espagne. Les icones brussel·lianes que no faltin: cerveses, moules et frites, bombons i la pluja. Els personatges que tampoc faltin: Hèrcules Poirot, Tintin i Jacques Brel. I com que aquesta és una crònica sense cap ànim de transcendència encara sortirà algun funcionari europeu dient que Brussel·les és molt més. És clar em deixava al funcionari europeu quan feia referència a les icones de la ciutat.
dimarts, d’octubre 05, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada