Ni a la Tarraco Arena, ni a TV3, l’altre concurs avui s’ha seguit a Internet. Un munt de piuladors ens hem passat el concurs fent servir el Twitter a preu fet. Uns hashtags de referència: #concurs2010 i #castells i colles amb hashtag i algunes amb perfil propi.
Minut a minut s’han succeït les piulades informant del que passava a plaça conformant una autèntica crònica del primer concurs autènticament 2.0. Comentaris per tots els gustos donat que la majoria de piuladors portem camisa i bastants escrivíem des de la mateixa plaça i entre castell i castell propi. Altres des de la grada i molt em temo que alguns davant del televisor. Tots plegats intentant trametre l’emoció del “Més gran espectacle casteller del món” en 140 caràcters.
Com que aquesta crònica ha estat absolutament plural i mancada del més mínim criteri unitari, els comentaris recullen les impressions de cadascú dels piuladors. Qui dóna tots els resultats dels castells, qui només ho fa de les colles de nou, qui tan sols escriu de la seva colla o de la colla rival. Fins i tot els xiulets, i algunes colles se n’han guanyat més d’un, han tingut cabuda en les piulades. Crònica heterogènia com poques.
Frases curtes, els 140 caràcters no permeten gaire floritures, abreviatures dels castells i dels nom de les colles, i tot l’argot casteller al servei d’una nova manera de comunicar. Instantània, impulsiva i amb poc marge per la reflexió però d’una eficàcia enorme que capgira els canons de la comunicació i la democratitza definitivament. Amb un mòbil i una connexió a Internet tots hem jugat avui a ser periodistes. Ves a saber, igual no ha estat un joc sinó un altre concurs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada