Diari de campanya: Els ni-ni neixen o es fan?

Segueixo amb un cert interès el debat que sobre els ajuts als ni-ni (ni treballo, ni estudio) s’ha aixecat al nostre país. Com que sóc dels molts que treballant des dels catorze anys va acabar fent una carrera universitària us haig de dir que mai he entès aquesta actitud davant de la vida. Però el que jo pensi o cregui, tot i ser important (sobretot per a mi mateix), no solucionarà el problema. El que ho solucionarà serà el que el país faci per solucionar el problema. Per què el problema existeix, o no? Cinquanta mil joves que cada matí, quan es lleven (deu ser tardet) no tenen res, absolutament res per fer. I el que es pitjor, si segueixen així mai tindran una raó per saltar del llit. Em sembla que sí, que realment tenim un problema.

I davant el problema tenim dues actituds i una solució. O deixar les coses com estan i acabar acceptant que tenim, i tindrem per sempre, cinquanta mil individus vivint de la "sopa boba". O posar-se a treballar i buscar una solució en forma de formació i treball. Això just és el que ha començat a fer el govern de la Generalitat.

Em sorprèn especialment l’actitud d’en Duran i Lleida, un home que acostuma a ser ponderat i tranquil, i que en aquest debat demostra una agressivitat poc comuna en ell mateix. Tot plegat m’acabo preguntant si un ni-ni neix o es fa. Com que crec poc en el determinisme genètic vull creure que es fa. I aquí cal repartir les culpes: la família? l’escola? l’ambient social? A l’escola no li vull encolomar les responsabilitats. Bàsicament perquè no m’agrada tirar pedres al meu teulat i perquè com que un ni-ni, per ser-ho realment, cal que tingui una edat ja granadeta per sobre dels vint anyets, resulta que devia deixar l’escolarització obligatòria fa ja alguns anys i això em porta a èpoques i governs passats.

A veure si encara hi tindran alguna culpa els criticaires! Si en vols treure una mica l'entrellat sobre aquest assumpte pots escotar el que opina la Consol Prados a la tertúlia de MataróRàdio.