Una ciutat es construeix fonamentalment a partir d’un model en el que es van encaixant els diferents projectes i al llarg del temps. Existeixen un eixos bàsics sobre els que es van desenvolupant els diferents àmbits (econòmics, urbanístics, socials, educatius, culturals, ...) per assolir els objectius que es pretenen amb el model de ciutat i per anar guanyant els reptes que es fixen. La ciutat de Mataró ha anat desenvolupant al llarg dels anys de democràcia municipal un determinat model de ciutat, que lògicament ha evolucionat al mateix temps que ho feia la societat mataronina i el propi país. En aquest primer decenni del segle XXI Mataró s’ha definit clarament com a una ciutat que territorialment es declara metropolitana, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada.
La principal preocupació dels consistoris dels anys vuitanta va ser la de proveir els diferents barris dels serveis i equipament bàsics dels que estaven mancats: escoles, urbanització de carrers i places, equipaments cívics i esportius, ... . La dècada dels noranta va ser la de la Via Europa que va permetre el recosit urbanístic de la pròpia ciutat amb la creació del gran espai del Parc Central i també l’obertura definitiva de la ciutat al mar amb la construcció del port de Mataró. Els primers anys d’aquest segle han estat els del Tecnocampus, la major inversió mai feta per l’ajuntament de Mataró i que vol significar un cop de timó, un canvi de rumb de l’economia de la ciutat que abandona definitivament la manufactura i s’aboca plenament al coneixement i la innovació. Les peces han anat encaixant i tenim una ciutat, malgrat les grans dificultats que està provocant la crisi econòmica, preparada per afrontar el futur i marcar-se nous objectius a mig i llarg termini. Les actuacions fetes en els darrers anys i els grans projectes existents han de ser la garantia precisament de la viabilitat econòmica i social de la ciutat. El propi Tecnocampus, però també la Nau Minguell, Vallveric 1.0, la plaça de Cuba, són ja realitats a les que volem sumar els grans projectes del Corte Inglés, el tren orbital, el Front Marítim, l’ampliació del port, les rondes de Mataró o el Museu del Gènere de Punt.
Si es cert que cal model i planejament, una estratègia de ciutat en definitiva, també cal aprofitar les oportunitats que a la ciutat es presenten. El Festival Shakespeare, l’arxiu Miralles o la Col·lecció Bassat són bons exemples d’aquestes oportunitats que s’han presentat i que Mataró ha volgut aprofitar. La més recent ha estat la inauguració de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí. Teníem un gran contenidor, la primera obra coneguda d’Antoni Gaudí i on va experimentar per primera vegada els arcs parabòlics que després utilitzaria de forma sistemàtica en les seves grans obres, i es va presentar l’oportunitat de posar-hi, de forma provisional fins la construcció de la seu definitiva a l’antiga farinera Ylla, els quadres que el conegut publicista ha cedit al Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró. En aquest cas cal sumar la col·laboració entre actuació pública i iniciativa privada, quelcom no massa freqüent desgraciadament a la nostra ciutat. Aquest és un camí que volem explorar a fons i que pot donar bons resultat per Mataró en uns temps de dificultats econòmiques però de grans perspectives de futur. No cal centrar tant l’atenció en la titularitat del servei o de l’equipament com en la seva qualitat i en la garantia del seu accés universal.
Model de ciutat, planejament, objectius i reptes que cal anar renovant i oportunitats per aprofitar són elements claus en el procés estratègic de construcció permanent d’una ciutat. En aquest cas de la ciutat de Mataró.
Article publicat a la revista Tribuna Maresme del mes de desembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada