La comunicació de proximitat

Aquesta setmana, en la que s'ha celebrat Sant Francesc de Sales patró dels periodistes, molts han estat els debats i actes sobre la professió periodística. En uns temps en els que el paper dels periodistes, com tantes altres coses, està en revisió davant l'eclosió de les xarxes socials (ja sabeu tot plegat una pèrdua de temps) que fan que les notícies puguin difondre's amb una rapidesa inabastable per qualsevol mitjà. Un exemple d'això l'he viscut aquesta mateixa nit doncs al mateix temps que m'arribava un sms de la Policia Local un ciutadà informava a facebook del greu accident a la C-32 a Mataró. Debats com el que va tenir lloc entre periodistes a MataróRàdio o el manifest que amb el títol: Les emissores municipals i la comunicació de proximitat, ha impulsat la xarxa d'emissores municipals que conformen la COM.

Les emissores municipals, com les televisions públiques locals, compleixen amb el paradigma de les quatre P: Pública, plural, participada i amb públic que les escolta. Són referent en el seu territori i compleixen una funció d'articulació social i territorial de primer ordre.

Mataró va estar molts anys sense una ràdio pública. La reivindicació de la plataforma Volem la Ràdio va ser escoltada i des del setembre del 2006 la ciutat (ni l'ajuntament, ni el govern, ni molt menys l'alcalde com insinuaven alguns) compta amb un mitjà públic de referència. Una ràdio que es fa entre molta gent i s'insereix plenament amb la xarxa de ràdios municipals de la COM, en un clar exemple del que he vingut a anomenar la Catalunya en xarxa: coses que passen arreu del territori, a les ciutats, pobles i viles, i que tenen interès per tot el país. La nació també es construeix des de la proximitat del món local.