La llengua o la unitat civil?

Fa dies que volia escriure de la sentencia del Tribunal superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística. La veritat és que he volgut esperar que baixés una mica un soufflé i les coses s’aposentessin una mica. Com passa sempre, i en el passat Ple municipal del mes de gener es va tornar a posar de manifest, amb els temes de la llengua sempre hi ha qui vol treure’n profit polític. I no ho dic únicament pels del PP, que lògicament van votar en contra de la proposta de resolució presentada per la resta de grups municipals, sinó també pels de l’altre punta de l’arc polític municipal. Fer servir la llengua a l’escola com a element de confrontació política és el pitjor negoci en el que ens podem embolicar en el nostre país. Sobretot perquè tenim les de perdre.

Hem fet avenços en el coneixement del català impensables fa unes dècades i el sistema d’immersió ha estat acceptat de manera natural per la immensa majoria de les famílies catalanes. I això ha estat possible perquè des de les escoles s’ha treballat molt i s’ha parlat i gesticulat molt poc. Amb naturalitat, paciència i molta, molta pedagogia s’ha normalitzat un fet que podia haver estat motiu de confrontació social. Això dins de l’escola, perquè fora no han faltat les contínues incitacions als conflicte per part de la dreta espanyolista del PP i darrerament de Ciutadans. Afortunadament el seny de la ciutadania ha obviat aquests intents de manipulació política del fet lingüístic i avui dia els nois i noies de Catalunya dominen el català i el castellà. I aquest darrer idioma amb millors resultats, com posa de manifest el darrer informe Pisa, que els escolars de territoris monolingües. Tots els tòpics sobre la immersió han estat desmentits per la constatació dels fets.

I si la llengua ja era prou important, encara més ho era la unitat civil dels catalans i catalanes que varen entendre que la immersió i per tant un sol model escolar, era la millor garantia de cohesió social i unitat. Sincerament crec que això és el que fonamentalment els hi cou. Saben perfectament que la llengüa és el nervi viu de la nació i per tant l'element més vulnerable de tots.