Nadals de Mataró: Els Pastorets d’en Rodri

Foto Josep Sabater

Fa dies que el Nadal ha quedat enrere, poques coses ens recorden les festes passades malgrat que encara no han despenjat els llums (apagats des de fa dies) i algun avet apareix vora els contenidors de la brossa com a senyal inequívoc del retorn a la quotidianitat. Queden però els Pastorets i més aquest any que s’anuncien polèmics. En Josep Rodri, el director d’aquest any, va declarar que els seus pastorets serien agnòstics!. I ja tenim la polèmica servida. Com poden ser uns pastorets agnòstics? Llegiu el que opina l’Ivan Pera, regidor socialista de l’ajuntament i persona ben lligada al món del teatre, sobre aquest suposat agnosticisme.

I dic suposat agnosticisme perquè una vegada vistos, i descomptats els recursos teatrals que el director amb força encert utilitza, t’acabes adonant que són els Pastorets de tota la vida. La vella lluita del bé i del mal, amb en Satanàs derrotat per enèsima vegada, en Jonàs i en Mataties tan rucs com sempre, en Naïm en la línea habitual de sí però no que tan bé expressa en el seu “sóc fulla seca que trista rodola”. I els pastors, i Sant Josep, i el nen que plora, i l’ase que es mort a mig camí (tan ben criat, que ens estimàvem com a germans) i l’apoteosi final més curta però més intensa.

Així ho va entendre el públic, i així de be s’ho va passar la gent que tornava a omplir el vell casalot de la Sala Cabanyes (sí, així amb ny), tots feliços aplaudint als actors que al final, i això era inèdit, saludaven dalt l’escenari. I la polèmica? Què voleu que us digui? Em va semblar una rèmora de progres del maig del 68 quan les coses eren en blanc o negre. I si no mireu que escriu en Manuel Cuyàs! Uns pastorets agnòstics?. Santa innocència!

I com que ho vaig escriure al twitter en sortir de la Sala Cabanyes, ho torno a repetir ara: m'han agradat els Pastorets d'en Rodri!