Pel forat de l’aigüera

Això és el que he pensat aquest matí, i complint-se el que el dia abans havia expressat públicament, en saber els incidents, que durant el dia d’avui s’han produït als entorns del Parc de la Ciutadella: que el moviment 15-M havia llençat pel forat de l’aigüera bona part del seu prestigi i de la seva credibilitat davant la ciutadania.

Els incidents d’avui han estat d’extrema gravetat i en cap cas es pot justificar el segrest dels parlamentaris que són, avui per avui, els legítims representants de la voluntat popular expressada lliurament en les urnes. Algú em recordava aquest matí que tots els cops d’estat comencen amb el segrest del parlament. I no cal anar fora per recordar que precisament el 23-F va ser el que va fer en tinent coronel Tejero en el seu fallit intent de cop d’estat. Ja sé que no es pot generalitzar i que la immensa majoria dels participants en les acampades no tenen res a veure, i molts ho rebutgen directament, amb els incidents d’avui. Però algú havia d’haver previst la deriva radical que podia prendre una part del moviment dels indignats i fins i tot la utilització política que es faria de les escorrialles.

Els incidents no poden però amagar la qüestió de fons del que realment ha passat dins les parets del Parlament: una aliança entre CiU i el PP que ens retorna als temps del pacte del Majéstic i que inaugura el que algú ja ha batejat com a pepevergència. Les primeres conseqüències ja les coneixem: pactes tàcits o explícits arreu del país per les alcaldies, suport als pressupostos de la Generalitat i a les retallades educatives, sanitàries i socials. La dreta en estat pur.