Fa uns dies en Juan i la Vicenta em van aturar pel carrer per demanar-ne que els casés. Són dues persones grans, ratllant la vuitantena i que fa temps conviuen com a parella. Ahir van voler donar el pas i en una emocionant cerimònia van contraure matrimoni al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró. Era el meu darrer casament com alcalde.
Durant els set anys que he estat alcalde de la meva ciutat he casat 369 parelles. Moltes hores dedicades a aquest menester, molts divendres tarda i molts dissabtes al matí que he fet camí cap a l’Ajuntament, vestit amb les millors gales, per oficiar unes cerimònies que mai han estat iguals. Des de cerimònies multitudinàries amb el Saló a petar de gent, fins només els nuvis i els testimonis. Des d’en Rudy Ventura tocant la trompeta fins cors rocieros. Tot un ventall de situacions en una ciutat diversa com Mataró. A totes he volgut dedicar la mateixa atenció.
Ho he volgut fer personalment i he delegat molt poques vegades doncs m’agrada participar de la felicitat de la gent. Ajudar, ni que sigui modestament amb la meva presència, a que la gent sigui una mica més feliç m’ha semblat un dels majors honors que com alcalde podia tenir. Dignificar una cerimònia civil també m'ha semblat important. Per això avui, al treure’m la banda per darrera vegada, he pensat durant un instant que em dono per més que ben pagat si això ha estat així.
Espero que per moltes parelles la frase de la cançó d’en Sabina que els hi acostumo a dir “que todas las noches sean noches de boda y que todas las lunas sean lunas de miel” hagi estat una realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada