Aquí, sí!

Parc eòlic Serra de Capelada (A Coruña)

Llegeixo a La Vanguardia d’avui una notícia, que firma Antonio Cerrillo, que em deixa perplex. Bàsicament per la seva poca freqüència. Acostumats a les múltiples plataformes del “No”, igualades en nombre per les del “Salvem”, sorprèn trobar una plataforma veïnal que diu “Sí”. En aquest cas “Sí” a la instal·lació de generadors eòlics al Priorat i la Ribera de l’Ebre. No entraré a analitzar el fons de l’assumpte malgrat la meva posició favorable a l’energia eòlica. Avui el que m’interessa és parlar del fet del “sí”. O millor dit del fenomen del “no” i que vinculo, en una gran majoria dels casos, a l’efecte Nymby. Allò que en català em traduït per “no al pati de casa”. Fa un parell d’anys, per l’octubre del 2003, vaig haver de presentar a Robafaves el llibre de l’Oriol Nel·lo: “Aquí, no!”. El llibre que, per la meva opinió, millor analitza el fenomen a Catalunya. El mateix Nel·lo explica com va triar el títol del llibre: Aquí, no! és el títol del llibre. L’hem triat perquè, al nostre entendre, sintetitza perfectament la matèria tractada: aquest ús “aquí” (el lloc) “no” (l’oposició). Entengui’s bé, però, que, en la majoria dels casos i contra el que diu el clixé, “aquí, no!” implica “allà tampoc”; que en algunes ocasions “aquí, no!” vol dir “apanyeu-vos!”, i que en molt poques circumstàncies “aquí, no!” conté un “allí, sí!”.
Teoritza Nel·lo sobre les raons estructurals que expliquen el fenomen. Raons que tenen a veure amb la competència entre territoris per atreure localitzacions “bones” i evitar localitzacions “dolentes”. I sobre l’aparició de noves formes d’identitat local davant la complexitat d’un món global.
Analitza l’autor les característiques dels sis trets distintius dels moviments dels “no” i que crec són aplicables als “salvem”. “Dotar-se d’una organització específica (normalment anomenada plataforma) que afirma la seva independència respecte a les institucions, els partits i les entitats preexistents. Tenir, en principi, uns objectius circumscrits a un sol afer o problema (l’oposició contra el projecte, actuació o esdeveniment que es troba a l’origen del conflicte). Manifestar-se “a-polítics” i autònoms, sense, però, renunciar a mantenir contactes amb els partits i a utilitzar les institucions. Adoptar formes d’acció col·lectiva contenciosa, disruptiva i orientada a la seva projecció a través dels mitjans de comunicació. Argumentar el seu rebuig amb raons de caràcter ambiental i d’equitat territorial. Obtenir uns resultats força rellevants, ja que si bé no sempre satisfan la totalitat dels seus objectius, aconsegueixen modificar de manera notable l’actuació de l’administració i la resta d’actors que intervenen en el conflicte”.
Un article, el de Antonio Cerrillo, i un llibre, el de l’Oriol Nel·lo, per llegir.