De nuvis i casaments

Foto Sergio Ruiz

Aquest cap de setmana ha tingut lloc el “Saló Boda”. Aquest és un esdeveniment que organitza la Unió de Botiguers de Mataró per tretzena vegada. Aquest fet posa de manifest vàries coses. La primera que el comerç de Mataró és un comerç atractiu. Pels mataronins i per la gent de fora. De fet el comerç és un dels nostres motors econòmics i ocupa el 18% dels assalariats de la ciutat. La segona la capacitat organitzativa de la Unió de Botiguers. Un esplèndid pavelló al bell mig del parc Central. Mil set-cents metres quadrats per acollir els stand de vestits de núvia, de restaurants, agències de viatge, ofertes musicals,... Tot el que pugeu imaginar i necessitar per a un casament.
La tercera que el tema interessa. Ho confirmen els milers de persones i de parelles que han fet cap el Parc aquest dissabte i diumenge.

Que el tema interessa us ho puc dir per experiència pròpia. Una de les feines que li toca fer a l’alcalde es casar a les parelles que demanen fer-ho a l’Ajuntament. Us haig de dir que aquesta és una de les feines que faig ben a gust. El Saló de Plens a disposició de la ciutadania. Els convidats, i l’alcalde també, continuen tenint el bon costum de guarnir-se amb les millors gales. D’aplaudir quan els nuvis es fan un petó i de cridar “visca els nuvis”. O “viva los novios”. Que cadascú es casa en la llengua que vol, que aquest és un país lliure malgrat el que diguin alguns. La cerimònia acostuma a començar tard, pel que es veu el costum es manté. Faig una introducció explicant el Saló de Plens i remarcant que és el saló civil més important de la ciutat. Segueixo amb la lectura dels articles del Codi Civil. Concretament dels articles, 66, 67 i 68. Sovint hi ha parents o amics que demanen la paraula per llegir un escrit o dedicar un poema als nuvis. L’alcalde també parla, diguem-ne que fa el seu sermonet. Els hi parlo de tres conceptes presents en els articles legals llegits: respecte, compromís i igualtat. Respecte com a base fonamental de qualsevol relació humana i de qualsevol relació de parella. Compromís mutu i compromís davant els presents a la cerimònia de complir amb els preceptes llegits anteriorment. I igualtat en drets i deures dels cònjuges. Acostumo a acabar amb un poema d’en Salvat Papasseit que m’agrada especialment: Dona’m la mà.
La fórmula d’acceptació del matrimoni, la declaració formal “d’units en matrimoni”, l’intercanvi d’anells, les signatures, la felicitació als nuvis i l’adéu als convidats. Després ja segueixen sols. Les fotos, l’arròs o els pètals a la Riera. La litúrgia que es repeteix. Cada vegada nova. Cada vegada única. Com les persones.