header-photo

Un cafè a la Llàntia


Foto Quico Melero
Un altre cafè del PSC. Aquesta vegada a La Llàntia. Un barri tranquil, a redós del Turó de Cerdanyola, i que representa clarament el que ha estat la transformació dels barris de Mataró. Un barri nascut als anys seixanta, ocupant el terreny de les vinyes que s’enfilaven costes amunt. Mal comunicat, només s’arribava pel torrent d’en Boada o pel “carrer” Sant Sebastià. El torrent d’en Boada que arrencava de la plaça Granollers. Els Burots pels més grans. Canyes a banda i banda, sauló com a paviment i la foscor més absoluta així que es feia de nit. Del carrer Sant Sebastià els veïns n’han dit durant molts anys “la cuesta”. Costerut i sense asfaltar. Sense escoles, sense autobusos, sense telèfon, sense església, sense zones verdes, abandonats per un Ajuntament que mai els va considerar seus.Poc a poc, i amb molt d’esforç dels veïns, varen anar arribant les coses. Les escoles, l’escola bressol, el parc, el camp de futbol nou, el casal d’avis, ... La urbanització de la via Europa va suposar un salt important en la qualitat de vida del barri. S’obria una via ràpida de connexió que acostava el barri a la ciutat. L’espai buit entre barris s’omplia amb el Parc Central. El que abans separava ara ajunta. Amb el desenvolupament del Pla especial de millora urbana (PEMU) es donarà un nou salt endavant. La part més antiga del barri es reforma profundament, s’amplien carrers, es construeix un aparcament soterrani, es guanyen nous vials per a vianants, un edifici per al comerç, un nou centre d’atenció primària, una pista esportiva. I es rehabilita la masia de ca l’Isidre, la única casa existent quan va néixer el barri, com a equipament.
De totes aquestes coses hem parlat aquesta nit amb la trentena de veïns que ens han acompanyat al local de l’associació de veïns. I de pintades incíviques, aparcament, pals de la corrent, civisme, circulació, bancs per una placeta, ... Els assumptes que preocupen als veïns i veïnes del barri. Els assumptes que ens preocupen als electes locals. Escoltant més que parlant. I prenent nota de les queixes i demandes. Apuntant telèfons per anar a mirar on és el problema i cercar conjuntament la solució. Treballant plegats.