Nou acte del PSC: jornada de treball sobre la Llei de Dependència. La sala d’actes de la Fundació Hospital plena de persones representatives de les entitats de suport social que treballen a Mataró. Intervé Esperança Esteve, diputada al Congrés, que explica els elements bàsics d’aquesta llei. Després una taula rodona, moderada per Oriol Batista, amb representants de diverses entitats. Faig la cloenda de l’acte.
La Llei d’autonomia personal i dependència és una llei valenta. Feta per un govern progressista i d’esquerres. La política mai no és neutra i aquesta llei ho demostra. Un govern socialista desenvolupa un dret bàsic i universal. Com ja varen fer altres governs socialistes amb la sanitat, l’educació i les pensions. I la diferència amb els governs de dretes són evidents. Entre els anys 1996 i 2003 el percentatge del PIB destinat a despesa social va disminuir del 24 % al 20’1 %. Això vol dir 7’2 punts per sota de la mitjana europea. Es presumia de convergència econòmica mentre augmentava la divergència social amb el països europeus.
Aquesta ha estat una llei pactada: amb les comunitats autònomes, amb els ajuntaments i, el que és més important, amb les entitats socials que representen a la gent gran i a les persones amb discapacitats. És una llei universal, que institucionalitza un dret bàsic per a tots els espanyols: el dret a ser atès en cas de dependència per malaltia o per l’edat. La llei estableix un catàleg de serveis generals per a tot el país i que pot ser augmentat per les autonomies o els municipis si ho creuen convenient. Una llei que neix acompanyada d’un marc econòmic i financer: 12.638 milions d’euros en els propers 8 anys permetran el desplegament de la llei i la creació del Sistema nacional de dependència.
La llei vol basar-se en la xarxa social existent, a Catalunya especialment rica, concertant amb les entitats socials i amb la iniciativa privada. Tot pot sumar i cal aprofitar-ho.
La llei preveu la creació de més de 300.000 llocs de treballs. Persones que caldrà formar i que cotitzaran a la seguretat social per la seva feina. Bé perquè estiguin empleades en les empreses i institucions que prestaran els serveis, bé perquè rebin una compensació econòmica per l’atenció que presten a familiars en la pròpia llar.
Una llei que caldrà desplegar amb un clar principi de subsidiarietat dotant els ajuntaments de les competències i dels recursos necessaris per atendre els ciutadans i ciutadanes des de l’administració més propera.
Com ja fem a Mataró des de l’Agencia de suport a la gent gran. El nostre catàleg de serveis permet que el 7 % de la població més gran de 65 anys rep algun servei d’assistència domiciliària quan la mitja estatal és de tan sols el 3 %.
Marc legal adequat, recursos financers suficients, concertació social i subsidiarietat són els elements claus per assolir aquest nou dret de ciutadania.
La Llei d’autonomia personal i dependència és una llei valenta. Feta per un govern progressista i d’esquerres. La política mai no és neutra i aquesta llei ho demostra. Un govern socialista desenvolupa un dret bàsic i universal. Com ja varen fer altres governs socialistes amb la sanitat, l’educació i les pensions. I la diferència amb els governs de dretes són evidents. Entre els anys 1996 i 2003 el percentatge del PIB destinat a despesa social va disminuir del 24 % al 20’1 %. Això vol dir 7’2 punts per sota de la mitjana europea. Es presumia de convergència econòmica mentre augmentava la divergència social amb el països europeus.
Aquesta ha estat una llei pactada: amb les comunitats autònomes, amb els ajuntaments i, el que és més important, amb les entitats socials que representen a la gent gran i a les persones amb discapacitats. És una llei universal, que institucionalitza un dret bàsic per a tots els espanyols: el dret a ser atès en cas de dependència per malaltia o per l’edat. La llei estableix un catàleg de serveis generals per a tot el país i que pot ser augmentat per les autonomies o els municipis si ho creuen convenient. Una llei que neix acompanyada d’un marc econòmic i financer: 12.638 milions d’euros en els propers 8 anys permetran el desplegament de la llei i la creació del Sistema nacional de dependència.
La llei vol basar-se en la xarxa social existent, a Catalunya especialment rica, concertant amb les entitats socials i amb la iniciativa privada. Tot pot sumar i cal aprofitar-ho.
La llei preveu la creació de més de 300.000 llocs de treballs. Persones que caldrà formar i que cotitzaran a la seguretat social per la seva feina. Bé perquè estiguin empleades en les empreses i institucions que prestaran els serveis, bé perquè rebin una compensació econòmica per l’atenció que presten a familiars en la pròpia llar.
Una llei que caldrà desplegar amb un clar principi de subsidiarietat dotant els ajuntaments de les competències i dels recursos necessaris per atendre els ciutadans i ciutadanes des de l’administració més propera.
Com ja fem a Mataró des de l’Agencia de suport a la gent gran. El nostre catàleg de serveis permet que el 7 % de la població més gran de 65 anys rep algun servei d’assistència domiciliària quan la mitja estatal és de tan sols el 3 %.
Marc legal adequat, recursos financers suficients, concertació social i subsidiarietat són els elements claus per assolir aquest nou dret de ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada