Al despatx oficial del Ple d’avui he donat compte de dues cartes que he enviat. Una és de les que et reconcilia amb moltes coses i et fa creure, malgrat tot, en l’espècie humana. L’altra és exactament el contrari. D’aquelles que t’agradaria no haver d’escriure mai per innecessària.
La primera és una carta que vaig enviar, en nom del consistori, fa uns dies al Patronat Príncep d’Astúries recolzant la sol·licitud de l’associació humanitària Identidad para Ellos per a que sigui concedit el premi Concòrdia 2006 a l’Elisabeth Eidenbenz. La història d’aquesta infermera suïssa i el seu treball humanitari amb les refugiades republicanes són d'aquelles coses que et fan sentir que lluitar per les causes justes sempre val la pena. La maternitat d’Elna que va crear i mantenir entre el gener del 1939 i l’abril del 1944 va ser, i com diu la mateixa Eidenbenz: “una illa de pau enmig de l’infern”. El llibre de la mataronina Assumpta Montellà explica amb detall el que fou aquella aventura que va salvar la vida dels 597 infants que varen poder néixer a la maternitat enlloc de fer-ho als camps de refugiats republicans de la Catalunya Nord. Una història que ens hem fet més nostra pel treball dels Marxaires del Canigó.
Per cert que avui també he anunciat que el regidor Oriol Batista ha fet les gestions necessàries per a que l'exposició "La maternitat d'Elna, bressol de l'exili" vingui a la sala d'exposicions de l'Ateneu del 7 d'abril al 7 de maig.
La segona, i ben distinta, és una carta al director de El País. Li manifestava la queixa i repulsa dels veïns i veïnes i de la pròpia Junta de Portaveus de l’Ajuntament per la notícia publicada en aquell diari el dissabte passat. En la mateixa es parlava del barri del Pla d’en Boet com un barri degradat i amb problemes de drogues. Visc fa més de vint-i-sis anys al Pla d’en Boet, he treballat durant tretze anys, i puc dir amb coneixement de causa que la notícia publicada a El País no s’ajusta a cap realitat del barri. Ni és un barri degradat ni té cap problemàtica especial amb les drogues. I qui no s’ho cregui que s’hi passegi qualsevol dia. O que vingui a comprar a les botigues. Amb un bon nivell d’equipaments públics, ben comunicat i amb un urbanisme modern. I sobretot amb veïns i veïnes de gran categoria humana. Fa emprenyar que tot això pugui ser posat en qüestió per la irresponsabilitat o frivolitat d’un periodista que no ha fet bé la seva feina: primer informar-se i després informar.
Cara i creu de la vida. De la generositat i la solidaritat a la frivolitat i la irresponsabilitat.
La segona, i ben distinta, és una carta al director de El País. Li manifestava la queixa i repulsa dels veïns i veïnes i de la pròpia Junta de Portaveus de l’Ajuntament per la notícia publicada en aquell diari el dissabte passat. En la mateixa es parlava del barri del Pla d’en Boet com un barri degradat i amb problemes de drogues. Visc fa més de vint-i-sis anys al Pla d’en Boet, he treballat durant tretze anys, i puc dir amb coneixement de causa que la notícia publicada a El País no s’ajusta a cap realitat del barri. Ni és un barri degradat ni té cap problemàtica especial amb les drogues. I qui no s’ho cregui que s’hi passegi qualsevol dia. O que vingui a comprar a les botigues. Amb un bon nivell d’equipaments públics, ben comunicat i amb un urbanisme modern. I sobretot amb veïns i veïnes de gran categoria humana. Fa emprenyar que tot això pugui ser posat en qüestió per la irresponsabilitat o frivolitat d’un periodista que no ha fet bé la seva feina: primer informar-se i després informar.
Cara i creu de la vida. De la generositat i la solidaritat a la frivolitat i la irresponsabilitat.
Foto Quico Melero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada