La feina preocupa

Foto El País

Acaben de sortir publicades en el butlletí trimestral Observatori del Mercat de Treball de Mataró, les dades del mercat laboral del tercer trimestre de 2005 a la ciutat i el seu àmbit d’influència més proper (Argentona, Cabrera de Mar). I no vull deixar de comentar-les. Les dades no són bones del tot. Per un costat ens diuen que el nombre total d’aturats ha augmentat respecte a l’anterior trimestre en 762 persones. Diuen que aquest és un fenomen habitual en el tercer trimestre quan s’acaben els contractes de la temporada d’estiu. Per un altre costat les xifres han millorat respecte al mateix trimestre de l’any anterior amb 204 persones desocupades menys. Diuen que aquest descens referma la tendència cap a la reducció de l’atur registrat a la ciutat iniciada en els darrers mesos. La nostra taxa d’atur es situa per sobre de la de Catalunya i lleugerament per sobre de l’Espanya. És cert que la taxa oficial, calculada sobre la base de la població activa del cens de l’any 2002, s’ha d’ajustar amb el creixement poblacional que ha tingut Mataró. Creixement que no ha estat precisament petit. Però tot i això les dades preocupen i encara més quan s’analitza el perfil de les persones en atur. La taxa d’atur entre les dones (15’4%) és més del doble que la taxa (7’3%) d’homes aturats. En la comparació interanual entre el tercer trimestre del 2004 i el mateix trimestre del 2005 l’escletxa no ha fet més que augmentar: mentre l’atur masculí es reduïa en un 7’5%, l’atur femení augmentava en un 0’2%.
Els canvis estructurals profunds que estan succeint en la nostra economia poden explicar en bona part aquestes dades. Tot un sector, el tèxtil, fins ara hegemònic i que ocupava uns percentatges molt elevats de la població activa està en un procés de transformació total. Sóc dels que penso que el tèxtil no desapareixerà totalment de la nostra ciutat però que les coses mai més tornaran a ser el que eren. La desaparició dels aranzels, que permet la importació massiva de gènere procedent d’altres zones productives, ha accelerat la crisi en un sector ja prou tocat. I fa deu anys que es sabia que això passaria. I poques o cap iniciativa s’ha pres a nivell català, espanyol o europeu per prevenir les conseqüències. Des dels ajuntaments, i amb els recursos i competències que es té, poques coses és podien fer. I tot i això no s’ha parat de promoure iniciatives. Cetemmsa, Moda Mataró, cursos ocupacionals, ajuts al trasllat d’empreses, nous polígons industrials, Pla estratègic del tèxtil... Ara les coses són com són i cal afrontar el futur amb decisió. En el Pacte pel desenvolupament econòmic i social que acabem de signar figura una línia de treball específica per assegurar la competitivitat i potenciació dels sectors tradicionals de la nostra economia. I pel que fa al tèxtil dues línies d’actuació molt concretes: creació del Centre local de serveis tèxtils i Pla de xoc del sector tèxtil.
El nostre futur econòmic passa, però per la diversificació de la nostra economia. Sense renunciar a la nostra tradició industrial, convertint Mataró en una ciutat de serveis a les persones, a les empreses i als professionals i desenvolupant tots els nostres atractius com a ciutat. Cal mirar endavant, amb responsabilitat i treballar intensament per tal que tothom tingui accés a un lloc de treball.