En Manuel Cuyàs sempre diu que el monument més important de Mataró és la missa de Les Santes de mossèn Blanch. És refereix, doncs, a un monument fugisser que cada 27 de juliol refem. A Mataró i al Maresme tenim altres monuments igual de fugissers però igual de plaents als sentits. En aquest cas al sentit del gust. Em refereixo a una colla de productes del camp i de la mar. Els maduixots, les cireres, els calamarcets, les patates primerenques –aquelles Mataró potatoes que vàrem exportar durant anys a Anglaterra-, les mongetes del ganxet, .... I els pèsols. Els de floreta i els de garrofal. No sé si ha estat l’Antònia de la Fuente qui l’ha descrit com una autèntica perla verda. Una perla verda que en els darrers temps hem redescobert. Des de fa alguns anys Caldetes, Cabrera, Cabrils, Mataró i Llavaneres, els seus ajuntaments i els seus restaurants i gremis, impulsen la cuina del pèsol com a element gastronòmic diferenciador. I a cada població ho fan de manera diferent però sempre tenint el pèsol de protagonista principal. A Mataró ja fa nou anys que el Gremi de Hostaleria de Mataró i Maresme porta a terme les Jornades Gastronòmiques amb el Plat de Mataró com a atractiu central. El Plat de Mataró es fa amb pèsols, patates i sèpia. Tres productes de la comarca sàviament combinats pels nostres cuiners i cuineres. Un plat que aquests dies es pot menjar en qualsevol dels vint restaurants de Mataró que participen en les jornades.
En definitiva, i com deia aquest matí a l’acte de presentació del concurs d’enguany del Plat de Mataró, es tracta de posar en sintonia un producte –el pèsol- amb un territori –l’entorn de Mataró- i amb una època de l'any –final d’hivern, principi de primavera-. Si ho fem bé aquest modest llegum pot esdevenir un element important en la nostra economia doncs pot fer que es recuperin cultius i que els restauradors tinguin un element important d’atracció gastronòmica. I tot això vol dir feina. Però ens cal cuidar-ho. Cuidar els productes i cuidar la promoció. Saber vendre-ho on calgui per fer venir gent a menjar pèsols al Maresme. Feina i dringar de diners. I a sobre està per llepar-se els dits. Esteu convidats!
En definitiva, i com deia aquest matí a l’acte de presentació del concurs d’enguany del Plat de Mataró, es tracta de posar en sintonia un producte –el pèsol- amb un territori –l’entorn de Mataró- i amb una època de l'any –final d’hivern, principi de primavera-. Si ho fem bé aquest modest llegum pot esdevenir un element important en la nostra economia doncs pot fer que es recuperin cultius i que els restauradors tinguin un element important d’atracció gastronòmica. I tot això vol dir feina. Però ens cal cuidar-ho. Cuidar els productes i cuidar la promoció. Saber vendre-ho on calgui per fer venir gent a menjar pèsols al Maresme. Feina i dringar de diners. I a sobre està per llepar-se els dits. Esteu convidats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada