L’alcalde d’Evry no es diu Nicolas

Evry és una ciutat de l’entorn de París. Això que els francesos diuen un banlieu. Noves ciutats aparegudes per allotjar els residents que la ciutat de París no podia acollir i els immigrants procedents de les antigues colònies franceses. L’alcalde d’Evry es diu Manuel Valls, és nascut a Barcelona i parla perfectament català. El dilluns passat vaig tenir la sort de poder escoltar una conferència seva a la Diputació de Barcelona i després compartir un cafè tot esmorzant plegats.
El títol de la conferència ja era de per sí interessant: Experiència en la gestió de la diversitat en un municipi de la regió parisenca. Parlar amb un alcalde dels entorns de París i fer-ho de temes relacionats amb la diversitat ens portava a parlar dels fets d’aquesta tardor a França. Manuel Valls té un discurs potent i molt clar sobre aquests temes. De la seva conferència del dilluns vaig anotar algunes idees força, que comparteixo en gran manera i que crec poden servir pel nostre propi debat.
Per Valls, França és un país d’immigració que ha traït l’esperit republicà de la barreja. S’ha produït segregació territorial, ètnica i social que ha provocat que l’anomena’t ascensor social no funcioni. Les elits franceses no representen la complexitat social del país i continuen reservades als francesos de soca-rel. Això ha provocat un greu problema d’identitat entre els fills dels immigrants que no es senten ciutadans d’enlloc. El debat identitari entorn al fenomen de la immigració és un debat de molta actualitat com es pot llegir en l’article de El País del diumenge passat sobre el model d’integració holandes.
L’esperit republicà també ha estat traït pel que fa referència al tracte que es dona a les diferents religions. Malgrat el caràcter laic i la tradició republicana, encara la religió catòlica rep un tracte diferenciat respecte a les altres confessions religioses.
Valls opina que les respostes i solucions que les administracions ha de donar no s’han de limitar als immigrants i s’han d’estendre a totes les persones amb dificultats socials i que cal posar atenció i actuar amb especial determinació en la lluita contra la inseguretat. Són els més febles socialment i econòmica els més vulnerables a la inseguretat ciutadana. De cap manera podem deixar el discurs de l’ordre en mans d’elements, i es referia a França però podem extrapolar fàcilment quins són els seus homònims a Espanya, com Nicolas Sarkozy. Especialment aclaridor sobre aquest tema és l’article d’ahir a El País d’en Joan Subirats.
La manca d’una política comuna europea de gestió de la immigració és per Valls una de les mancances a resoldre amb rapidesa i va apuntar el model espanyol actual com un bon model per la resta d’Europa.
Elements per un debat obert.