Contentos como unas Pascuas

Amb la celebració, aquest matí a l’església de Maria Auxiliadora, de la missa amb la participació de les Germandats i Confraries s’ha acabat la celebració de la Setmana Santa mataronina. Almenys pel que fa als actes conjunts. Una Setmana Santa que no deixa de cridar l’atenció per la seva singularitat. Dotze confraries i germandats que aquests dies han sortit al carrer per celebrar una de les Setmanes Santes més importants de Catalunya. Per la quantitat de passos i persones que mou i per la qualitat i rigor de les processons que s’organitzen. La processó general del Divendres Sant, amb milers de participants de totes les confraries i germandats, amb onze passos processionals i els Armats de Mataró i amb desenes de milers de persones als carrers de la ciutat, és un model que genera expectació arreu. Una Setmana Santa que a més ha sabut integrar tradicions d’origen diferent en un model propi. És el que s’anomena model Mataró. Com deia avui mossèn Seliva, rector de Maria Auxiliadora, acabem la Setmana Santa "contentos como unas Pascuas".
Des del posicionament laic que correspon a l’administració pública no deixarem de donar suport a esdeveniments ciutadans de la magnitud i importància de la Setmana Santa. Per això la relació entre la Comissió de la Setmana Santa i l’Ajuntament ha de continuar amb la intensitat i fluïdesa dels darrers anys. S’ha fet un treball important, fonamentalment per part de les germandats i confraries, per arribar fins on som actualment i ens cal continuar treballant per consolidar la feina feta i per assolir nous objectius. Objectius que passen per una major difusió del programa d’actes –dins i fora de Mataró -, per millorar aspectes tècnics de les pròpies processons i per aconseguir un suport ciutadà més majoritari.
L’any passat un mitjà de comunicació de la ciutat va fer una enquesta preguntant si l’alcalde havia d’assistir o no a les processons. És possible que ens trobem davant aquelles situacions en les que es fa impossible diferenciar entre la persona i el càrrec. Tampoc crec que valgui massa la pena perdre-hi el temps: hom és alcalde les vint-i-quatre hores del dia i tots els dies de l’any. La qüestió, i crec que compartida per confraries i germandats, és el caràcter de la meva presència. Presència que agraeixen pel que significa de suport i reconeixement a l’esforç que fan. Sense protagonismes i barrejat amb la resta de ciutadans i ciutadanes. Per la meva condició d’alcalde, haig de renunciar a manifestar i participar en els actes litúrgics pròpies de la meva fe cristiana?. Pot l’alcalde ignorar que als carrers de Mataró hi ha milers de ciutadans i ciutadanes celebrant, per fervor religiós o per tradició cultural, les processons de Setmana Santa?. Crec sincerament que no. Una altra cosa seria la presència institucional de l’alcalde formant part del seguici processional o presidint-les. També sincerament crec que no li correspon fer-ho.
Escrivia fa pocs dies en l’opuscle que cada any publica la "Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno y la Virgen de la Esperanza" que els motius que pot tenir cadascú per emocionar-se davant les imatges poden molt diversos i absolutament respectables. I la qüestió no està exempta de polèmica com bé ho exemplifiquen el magnífic article –que comparteixo en la seva totalitat- d’en Francesc Grané a el CapGros o l’opinió de la Pilar Rahola –en el seu més pur estil i que no comparteixo en gran part- a El País de dissabte. Si hi ha polèmica hi ha interès.