No havia volgut escriure cap comentari sobre les eleccions italianes a l’espera que es resolguessin definitivament els dubtes que Berlusconi plantejava sobre el resultat final. L’ajustat del resultat donava molta importància al destí final d’algunes desenes de milers de vots qüestionats per la dreta berlusconiana. Aquest suposat descontrol ha permès a "Il Cavalieri" especular sobre el resultat electoral de les darreres eleccions italianes. Acusacions de frau i descontrol fetes pel màxim responsable polític de garantir la transparència dels comicis. Malgrat que ja ha quedat prou clar que les paperetes en litigi són uns pocs milers- 5.266 segons dades del ministeri de l’Interior italià- i que en cap cas canviaran els resultats finals de les eleccions, Berlusconi continua entestat en no admetre els resultats, està qüestionant el mateix sistema polític italià i està donant mostres d’una irresponsabilitat política absoluta. Si no fos - tal com explica de forma excel·lent Daniel Vázquez Sallés en un article titulat "Arrossejats i risottos", publicat a les pàgines d’esports de El País d’avui- per l’enorme art de la supervivència de la societat italiana, per la seva barreja de seny i rauxa, ens trobaríem davant un escenari de conseqüències polítiques imprevisibles.
Que a la dreta li costa acceptar els resultats electorals, quan no els hi són favorables, prou ho sabem a Espanya. Només cal recordar les darreres eleccions a la comunitat de Madrid, o el sidral del vot a l’estranger a les eleccions gallegues. Per no parlar, dos anys després de les eleccions generals del març del 2004, de la incapacitat per assumir els resultats electorals. Tampoc deu ser casualitat que el primer dirigent polític que va felicitar Berlusconi fou el seu amic José María Aznar. Silvio Berlusconi no tindrà més remei que acabar acceptant els resultats i Prodi serà nomenat primer ministre d’Itàlia. I com escriu a El País, Ezio Mauro director de La Repubblica, aleshores Prodi haurà d’afrontar el doble desafiament de governar bé i al mateix temps liderar políticament un nou Ulivo. I en un país on Berlusconi manté el suport electoral de la meitat del país. Ho explica força bé Ferran Gallego a El Periódico.
I recordem que Berlusconi, a qui no li agrada perdre ni al parxís, té una nova contesa el proper dimarts: el partit d’anada de les semifinals de la "Champions" entre el Milan i el Barça. Ja veurem quines excuses posarà l’italià aquesta vegada.
Que a la dreta li costa acceptar els resultats electorals, quan no els hi són favorables, prou ho sabem a Espanya. Només cal recordar les darreres eleccions a la comunitat de Madrid, o el sidral del vot a l’estranger a les eleccions gallegues. Per no parlar, dos anys després de les eleccions generals del març del 2004, de la incapacitat per assumir els resultats electorals. Tampoc deu ser casualitat que el primer dirigent polític que va felicitar Berlusconi fou el seu amic José María Aznar. Silvio Berlusconi no tindrà més remei que acabar acceptant els resultats i Prodi serà nomenat primer ministre d’Itàlia. I com escriu a El País, Ezio Mauro director de La Repubblica, aleshores Prodi haurà d’afrontar el doble desafiament de governar bé i al mateix temps liderar políticament un nou Ulivo. I en un país on Berlusconi manté el suport electoral de la meitat del país. Ho explica força bé Ferran Gallego a El Periódico.
I recordem que Berlusconi, a qui no li agrada perdre ni al parxís, té una nova contesa el proper dimarts: el partit d’anada de les semifinals de la "Champions" entre el Milan i el Barça. Ja veurem quines excuses posarà l’italià aquesta vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada