Per les meves companyes de Mataró: dones, republicanes i socialistes
El Parlament d’Andalusia ocupa l’edifici que durant molts anys va ser "Hospital de las cinco llagas". És un magnífic edifici renaixentista situat prop de l’antiga porta de La Macarena a Sevilla. Aquests dies, en un espai annex i als jardins exteriors hi ha una exposició, senzilla i curta, però d’una actualitat inqüestionable. "Mujeres de luz", un homenatge a les dones que varen treballar pel reconeixement dels drets civils i polítics de les dones a Espanya. Clara Campoamor, Victoria Kent, Margarita Nelken, Federica Montseny, Concepción Arenal, María Lejárraga, Dolores Ibárruri, María de Maetzu, Carmen de Burgos, Isabel Oyarzábal, María Echarri, Benita Asas, María Moliner, Emilia Pardo Bazán y Francisca Bohigas, són les dones de llum que el Parlament andalús homenatja a l’exposició. Dones de filiacions polítiques diverses que lluitaren pels drets entre de les dones. El seu treball va se decisiu per l’aprovació de la igualtat de drets entre home si dones, pel dret al vot femení, pel matrimoni civil i el divorci, pel dret a l’avortament, per l’educació mixta, l’equiparació salarial, el reconeixement dels fills naturals i la pàtria potestat compartida entre els progenitors.
No podem, i avui 14 d’abril de 2006 menys, oblidar que tot allò va ser possible per la República. Ho explica molt bé avui Soledad Gallego-Díaz en un article a El País: "El destello formidable de la República".
Assistim aquest dies, per part de la dreta espanyola, a una cerimònia de la confusió considerable. Com si la manipulació i ocultació de la història durant els quaranta anys de la dictadura franquista no haguessin estat suficients, insisteixen descaradament en les mentides de sempre. No volen entendre que no volem celebrar l’aniversari de la guerra civil. Això ja ho férem, i per obligació durant massa anys, cada 18 de juliol. La república que fou la víctima de la guerra civil i no la seva culpable.
Volem celebrar, i ho farem, l’esclat d’esperança, d’il·lusions, de llibertats que representava la república. Pels homes i per les dones. Com deia la feminista Elizabeth Stanton: " la República consisteix en donar las homes els seus drets, res més… i en donar a les dones els seus drets, res menys". És això el que els posa nerviosos?
Que ningú oblidi, sobre tot els negacionistes de la perversitat de l’alçament feixista i de dretes del 18 de juliol, que la dictadura dels vencedors va suprimir tots els drets. I especialment els drets de les dones. Sotmeses als marits i desposseïdes del dret al vot fins i tot en la tragicomèdia de les eleccions pel terç familiar als ajuntaments.
I que ningú oblidi que la república és el referent jurídic més proper de l’actual democràcia.
No podem, i avui 14 d’abril de 2006 menys, oblidar que tot allò va ser possible per la República. Ho explica molt bé avui Soledad Gallego-Díaz en un article a El País: "El destello formidable de la República".
Assistim aquest dies, per part de la dreta espanyola, a una cerimònia de la confusió considerable. Com si la manipulació i ocultació de la història durant els quaranta anys de la dictadura franquista no haguessin estat suficients, insisteixen descaradament en les mentides de sempre. No volen entendre que no volem celebrar l’aniversari de la guerra civil. Això ja ho férem, i per obligació durant massa anys, cada 18 de juliol. La república que fou la víctima de la guerra civil i no la seva culpable.
Volem celebrar, i ho farem, l’esclat d’esperança, d’il·lusions, de llibertats que representava la república. Pels homes i per les dones. Com deia la feminista Elizabeth Stanton: " la República consisteix en donar las homes els seus drets, res més… i en donar a les dones els seus drets, res menys". És això el que els posa nerviosos?
Que ningú oblidi, sobre tot els negacionistes de la perversitat de l’alçament feixista i de dretes del 18 de juliol, que la dictadura dels vencedors va suprimir tots els drets. I especialment els drets de les dones. Sotmeses als marits i desposseïdes del dret al vot fins i tot en la tragicomèdia de les eleccions pel terç familiar als ajuntaments.
I que ningú oblidi que la república és el referent jurídic més proper de l’actual democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada