Doncs parlem del govern

Ahir al matí vaig anar a la recepció que, amb motiu de la diada de Sant Jordi, va oferir el president Maragall al Palau de Pedralbes. Acostumo a anar poc a aquest tipus d’actes i menys un dia en el que més m’agrada es passejar per Mataró. Però aquest any tenia fonamentalment curiositat per veure l’ambient que es respirava després dels canvis en el govern català. Normalitat? Si més no era el que semblava.
Deu ser normal que en qualsevol govern hagi canvis a mig mandat. I en un mandat tan intens com el que està tenint el govern del tripartit, situat a l’ull de l’huracà des del primer dia, hagués estat miraculós que no s’hagués produït cap canvi. Però en aquest govern res no és tan senzill. Llegiu sinó l’entrevista al president Maragall que en Xavier Vidal-Folch i Francesc Valls van fer ahir a El País. I és que el nomenament d’en Vendrell ha eclipsat els altres nomenaments. I sobretot ha desvirtuat la intenció dels canvis: donar un nou impuls al govern una vegada l’Estatut està encarrilat. Almenys parlamentàriament encarrilat. Una altra cosa és el que pensen els ciutadans al respecte. L’enquesta d’ahir a El Periódico –i sóc poc donat a les enquestes- presentava un panorama de satisfacció molt moderada cap el nou estatut encara que augmenta el percentatge de catalans que diuen que hi votaran a favor. I una percepció que sembla clara: el PSC ha estat el partit que més ha fet per aquest estatut.
Situem-nos doncs en la normalitat aparent d’un president de govern que vol rellançar l’acció de govern i promou canvis entre els consellers. En un canvi de govern sempre hi ha tres grups que cal tenir en compte. Els que surten, els que entren, i els que es queden. I no és cap joc de paraules. Els que surten ho fan, almenys aquesta vegada, per motius diversos. Hi ha que pleguen per raons estrictament de govern, altres que ho fan per posicionaments absolutament inacceptables en l’àmbit d’un govern de coalició. I algú, i em sap personalment greu, per raons que em costen d’acceptar. Podria semblar massa sectari o partidista en un balanç dels resultats per Mataró de la feina feta pels consellers sortints. Hi ha consellers amb qui les coses han estat fàcils i altres amb els que va costar massa concretar les coses. D’alguns encara esperem una visita oficial a la ciutat. Però això ja és aigua passada. Ara toca entendre’s amb els nous consellers i aconseguir més per la nostra ciutat. Conec personalment a tots els consellers excepte els d’ERC i per tant no puc aventurar com seran les relacions amb ells. Però m’agraden poc certes actituds de "ara veuràs". I d’això hi ha hagut massa en aquest canvi de govern. Jo també m’ho temia, president.
Curiosament en un canvi de govern es parla molt poc dels que continuen malgrat que, almenys teòricament, surten reforçats de la crisi. Segurament són els primers interessats en passar desapercebuts quan les aigües baixen tèrboles. Amb molts d’ells hem treballat intensament durant aquests anys i els resultats per Mataró han estat ben profitosos.
Per aquest govern és vital que els ciutadans i ciutadanes tinguin la sensació contrastada que les coses estan canviant a Catalunya. Per això cal que l’acció de govern sigui percebuda per sobre del soroll mediàtic que ha caracteritzat els dos anys del tripartit. No tinc la certesa que tots els socis de govern ho entenguin així.
Per cert ahir ni rastre de la xocolata amb melindros. De Can Miracle per suposat. Realment va ser una "grande bouffe"?