Foto PortalMataró.com
Setmana intensa. D’aquelles en la que es barregen multitud d’actes, reunions que cal preparar i fer, discursos que cal escriure, documents que cal llegir. El resultat són jornades maratonianes, que comencen puntualment a les vuit del matí i que s’acaben quan s’acaben. D’algunes d’aquestes coses ja n’he deixat constància en els posts de la setmana. D’altres en faré referència en aquest post d’avui. I d’altres ja sortiran a la llum en el moment adequat.
El dijous assisteixo a l’acte de lliurament de l’acreditació a l’IES Puig i Cadafalch com a escola verda. Les escoles verdes són una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que pretén crear una xarxa de centres escolars, de primària i secundària, compromesos en la sostenibilitat. Amb accions concretes i amb campanyes de sensibilització. Aquest acte té la seva anècdota en clau política. Estava prevista la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Coneixent a en Salvador Milà estava convençut que vindria a l’acte, el darrer que faria com a conseller. Al final no va ser possible. Ahir, en conversa telefònica, em va confirmar que li hauria fet especial il·lusió tancar aquesta etapa de la seva vida amb un acte sobre sostenibilitat a una escola. I a una escola de Mataró.
Divendres la feina s’acumula i haig de renunciar a assistir a l’acte del Dia de les Esquadres a Sant Vicent de Montalt. Llegeixo les declaracions del inspector cap de la Comissaria de Mossos sobre la suposada reducció d’efectius dels Mossos a Mataró i el Maresme. Explicació clara, lògica i fàcil d’entendre. Excepte pels que irresponsablement juguen amb el tema de la seguretat. Els mateixos que tenien responsabilitats màximes fa molt poc temps i en van fer deixadesa absoluta.
Al matí vaig a Valldemia a fer una xerrada als alumnes de 3r d’ESO. És una xerrada ja clàssica. En Manuel Mas ja la feia. Mitja hora llarga sobre l’estat de la ciutat i els projectes de futur i un debat obert, amb preguntes intel·ligents dels nois i noies, sobre els temes que els hi preocupen.
A la tarda recepció a les noies del Boet de volei que han pujat de categoria. No és gaire normal que dos equips del mateix club pugin de categoria al mateix temps.
Al capvespre un acte molt maco. Presentació del llibre "La passada de Les Santes". És un llibre pels és petits. Sobre un carrer imaginari –en el que es reconeixen tots els edificis- les diferents comparses de la passada de la tarda del dia de Les Santes es van disposant en forma de figures imantades. La passada és fa i es desfà com passa cada any. Un bon recurs per començar a iniciar els més petits en els ritus "santeros". Aquest treball ha estat iniciativa d’un grup de persones lligades a la Festa Major i que han tirat endavant el projecte, amb suport municipal, i amb un cert risc econòmic personal. Doble mèrit encara que estic convençut que els hi trauran de les mans els llibres.
A la nit la cita habitual de la Nit de l’Esport. Retrobament amb tants i tants amics del món de l’esport. Personalment fa 18 anys que no falto a aquesta cita. He viscut formats diferents fins arribar l’actual a l’Eusebi Millán. S’estrena en aquest afers el regidor Ivan Pera i fa un bon discurs. Això de pujar a un escenari i parlar davant centenars –ahir érem vora quatre-centes- de persones no sembla posar-lo gaire nerviós. Deu ser la tradició familiar. Tampoc em poso nerviós quan pujo –a quarts de dues de la matinada- per fer el discurs final. Sé que estic entre amics amb els que s’han teixit moltes aliances i complicitats en els dotze anys que vaig estar al Patronat Municipal d’Esports. I a més tinc molt clar el que els hi vull dir. El meu compromís és molt concret: la prioritat les instal·lacions, concertar-les, planificar-les i construir-les.
El cap de setmana es presenta de traca i mocador.
I a sobre el que faltava pel duro: canvis en el govern! Però com deien en Tip i Coll: "del gobierno ya hablaremos mañana".
Setmana intensa. D’aquelles en la que es barregen multitud d’actes, reunions que cal preparar i fer, discursos que cal escriure, documents que cal llegir. El resultat són jornades maratonianes, que comencen puntualment a les vuit del matí i que s’acaben quan s’acaben. D’algunes d’aquestes coses ja n’he deixat constància en els posts de la setmana. D’altres en faré referència en aquest post d’avui. I d’altres ja sortiran a la llum en el moment adequat.
El dijous assisteixo a l’acte de lliurament de l’acreditació a l’IES Puig i Cadafalch com a escola verda. Les escoles verdes són una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que pretén crear una xarxa de centres escolars, de primària i secundària, compromesos en la sostenibilitat. Amb accions concretes i amb campanyes de sensibilització. Aquest acte té la seva anècdota en clau política. Estava prevista la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Coneixent a en Salvador Milà estava convençut que vindria a l’acte, el darrer que faria com a conseller. Al final no va ser possible. Ahir, en conversa telefònica, em va confirmar que li hauria fet especial il·lusió tancar aquesta etapa de la seva vida amb un acte sobre sostenibilitat a una escola. I a una escola de Mataró.
Divendres la feina s’acumula i haig de renunciar a assistir a l’acte del Dia de les Esquadres a Sant Vicent de Montalt. Llegeixo les declaracions del inspector cap de la Comissaria de Mossos sobre la suposada reducció d’efectius dels Mossos a Mataró i el Maresme. Explicació clara, lògica i fàcil d’entendre. Excepte pels que irresponsablement juguen amb el tema de la seguretat. Els mateixos que tenien responsabilitats màximes fa molt poc temps i en van fer deixadesa absoluta.
Al matí vaig a Valldemia a fer una xerrada als alumnes de 3r d’ESO. És una xerrada ja clàssica. En Manuel Mas ja la feia. Mitja hora llarga sobre l’estat de la ciutat i els projectes de futur i un debat obert, amb preguntes intel·ligents dels nois i noies, sobre els temes que els hi preocupen.
A la tarda recepció a les noies del Boet de volei que han pujat de categoria. No és gaire normal que dos equips del mateix club pugin de categoria al mateix temps.
Al capvespre un acte molt maco. Presentació del llibre "La passada de Les Santes". És un llibre pels és petits. Sobre un carrer imaginari –en el que es reconeixen tots els edificis- les diferents comparses de la passada de la tarda del dia de Les Santes es van disposant en forma de figures imantades. La passada és fa i es desfà com passa cada any. Un bon recurs per començar a iniciar els més petits en els ritus "santeros". Aquest treball ha estat iniciativa d’un grup de persones lligades a la Festa Major i que han tirat endavant el projecte, amb suport municipal, i amb un cert risc econòmic personal. Doble mèrit encara que estic convençut que els hi trauran de les mans els llibres.
A la nit la cita habitual de la Nit de l’Esport. Retrobament amb tants i tants amics del món de l’esport. Personalment fa 18 anys que no falto a aquesta cita. He viscut formats diferents fins arribar l’actual a l’Eusebi Millán. S’estrena en aquest afers el regidor Ivan Pera i fa un bon discurs. Això de pujar a un escenari i parlar davant centenars –ahir érem vora quatre-centes- de persones no sembla posar-lo gaire nerviós. Deu ser la tradició familiar. Tampoc em poso nerviós quan pujo –a quarts de dues de la matinada- per fer el discurs final. Sé que estic entre amics amb els que s’han teixit moltes aliances i complicitats en els dotze anys que vaig estar al Patronat Municipal d’Esports. I a més tinc molt clar el que els hi vull dir. El meu compromís és molt concret: la prioritat les instal·lacions, concertar-les, planificar-les i construir-les.
El cap de setmana es presenta de traca i mocador.
I a sobre el que faltava pel duro: canvis en el govern! Però com deien en Tip i Coll: "del gobierno ya hablaremos mañana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada