La pau de les valentes i la misèria dels mentiders

Un parell de notícies em criden l’atenció aquest dissabte. La primera ha estat la reacció del PP als canvis en el govern. Canvis que caldrà analitzar amb més calma quan baixi la bromera mediàtica. De moment sembla que Maragall tenia raò quan deia, el dissabte passat a Cornellà, que l'autenticament imprevisible era Zapatero.

Entra dins de la normalitat que el principal partit de l’oposició critiqui la remodelació del govern. Això passa a qualsevol país democràtic. És costum també del PP no concedir els cent dies de cortesia que s’atorguen a qualsevol nou càrrec. Ho sé per experiència pròpia i per tant tampoc era d’esperar que l’Alfredo Pérez Rubalcaba fos mereixedor d’aquesta gràcia. Per això les declaracions d’ahir de Rajoy no deixen de tenir la seva lògica malgrat la seva duresa. Fes a saber si el que realment fa por és el que s'apunta al darrer paràgraf de la notícia de La Vanguardia.

Una altra cosa han estat les declaracions d’avui de l’Acebes. No només per la despropocionalitat de les paraules utilitzades sinó, i sobretot, pels arguments usats. I pel propi personatge. El mentider compulsiu més gran de la història recent de la política espanyola. El ministre que va intentar enganyar a la ciutadania durant els dies que seguiren a la matança de l’11M s’atreveix a parlar de "la mayor de las desconfianzas en alguien que hace de su política, la política del como sea, sea cual fuere el precio y sin ningún tipo de límites". Es mirava al mirall quan preparava el discurs que ha etzibat avui a les NN.GG. del PP?. En català –ignoro si el senyor Acebes parla català ni que sigui a la intimitat- d’això en diem veure’s emmascarat per una paella bruta!. Personalment em fa una certa gràcia que Acebes hagi fet aquestes declaracions acompanyat d’un senyor –també exalcalde d’Àvila- que em va fer promeses que mai va complir. I en un tema tant important com la seguretat. En Jordi Pedret en va ser testimoni.
La segona notícia ha estat el comunicat sobre la pau a Euskadi de les polítiques i sindicalistes basques. Amb l’excepció –calia dir-ho?- de les representants del PP. Deu ser això que l’Acebes anomena "la exclusión del PP". En el comunicat les dones basques s’ofereixen a participar intensament en el procés de recerca de la pau a Euskadi. Em sembla una magnífica oportunitat. Les dones poden donar una nova visió al problema basc i per tant proposar solucions diferents a les ja explorades. No hi ha dubte que poden aportar elements molt valuosos que ens acostin, encara més, la pau definitiva. Benvingudes siguin aquestes declaracions i espero que els partits i sindicats bascos siguin prou intel·ligents per escoltar amb atenció el que algunes de les seves militants, a títol personal, han manifestat avui.