Foto Elpaís.esSon paraules del periodista Pep Andreu a l’acabar l’acte de la Nit de la Solidaritat. I ho ha fet a tall de reflexió final després d’escoltar la conferència d’en Sami Naïr: “El Mediterrani: una zona de complementaritats o de fractures”. Ha estat una magnífica conferència, ben estructurada i molt ben documentada, en la que el politòleg francès ha repassat la situació actual de desequilibri profund entre les dues ribes de la Mediterrània.
Sami Naïr, nascut circumstancialment a Algèria –ell mateix es defineix com alsacià -, fill d’un oficial d’origen argelí de l’exèrcit francès, és una de les persones que més ha reflexionat sobre les circumstàncies polítiques de l’entorn mediterrani. Al llarg de quasi una hora ha desenvolupat la tesi de l’extrema perillositat de la situació Per Naïr ens trobem davant un autèntic volcà, la zona de fractura més gran del món que pot acabar explotant en forma de conflicte generalitzat. Malgrat considerar els països mediterranis com una sola comunitat d’interessos, amb profunds llaços culturals, econòmics i històrics, els desequilibris mai havia estat tan grans –el 80% del PIB de la regió s’acumula al Nord- ni la manca de diàleg, entre les dues ribes, tan absolut.
Per Sami Naïr la Conferència de Barcelona del 1995 va ser un autèntic fracàs i la situació no ha parat d’empitjorar en aquests anys. Davant el dinamisme demogràfic dels països nord-africans –de 8 milions d’habitants al 1960, el Marroc ha passat als 32 milions actuals- que cap model econòmic és capaç d’assumir, ens trobem amb la l’Europa envellida i rica. En el Nord d’Àfrica s’haurien de crear en els propers quinze anys trenta cinc milions de llocs de treball. La irresponsabilitat dels polítics, l’increment del desequilibri regional, la caiguda en més de 30 punts de la taxa d’inversions, l’actuació salvatge del mercat lliure, han abocat a la població ha triar entre dues possibilitats. La emigració cap a Europa o l’islamisme. Sobre la emigració ha estat clar i contundent. Malgrat representar les remeses financeres dels emigrants la aportació més important de divises per aquests països –va recordar les paraules de Hassan II : si no voleu els meus tomàquets haureu de tenir els meus pagesos”-, Sami Naïr va apostar per mantenir les fronteres tancades en les circumstàncies actuals de desequilibri regional. Sobre l’islamisme va lamentar que la guerra d’Irak i la situació de conflicte a l’Orient Mitjà, on ningú parla de pau, són els millors regals que s’han pogut fer a l’integrisme musulmà.
Una conferència per reflexionar, per llegir algunes coses i sobretot per començar a actuar.
Sami Naïr, nascut circumstancialment a Algèria –ell mateix es defineix com alsacià -, fill d’un oficial d’origen argelí de l’exèrcit francès, és una de les persones que més ha reflexionat sobre les circumstàncies polítiques de l’entorn mediterrani. Al llarg de quasi una hora ha desenvolupat la tesi de l’extrema perillositat de la situació Per Naïr ens trobem davant un autèntic volcà, la zona de fractura més gran del món que pot acabar explotant en forma de conflicte generalitzat. Malgrat considerar els països mediterranis com una sola comunitat d’interessos, amb profunds llaços culturals, econòmics i històrics, els desequilibris mai havia estat tan grans –el 80% del PIB de la regió s’acumula al Nord- ni la manca de diàleg, entre les dues ribes, tan absolut.
Per Sami Naïr la Conferència de Barcelona del 1995 va ser un autèntic fracàs i la situació no ha parat d’empitjorar en aquests anys. Davant el dinamisme demogràfic dels països nord-africans –de 8 milions d’habitants al 1960, el Marroc ha passat als 32 milions actuals- que cap model econòmic és capaç d’assumir, ens trobem amb la l’Europa envellida i rica. En el Nord d’Àfrica s’haurien de crear en els propers quinze anys trenta cinc milions de llocs de treball. La irresponsabilitat dels polítics, l’increment del desequilibri regional, la caiguda en més de 30 punts de la taxa d’inversions, l’actuació salvatge del mercat lliure, han abocat a la població ha triar entre dues possibilitats. La emigració cap a Europa o l’islamisme. Sobre la emigració ha estat clar i contundent. Malgrat representar les remeses financeres dels emigrants la aportació més important de divises per aquests països –va recordar les paraules de Hassan II : si no voleu els meus tomàquets haureu de tenir els meus pagesos”-, Sami Naïr va apostar per mantenir les fronteres tancades en les circumstàncies actuals de desequilibri regional. Sobre l’islamisme va lamentar que la guerra d’Irak i la situació de conflicte a l’Orient Mitjà, on ningú parla de pau, són els millors regals que s’han pogut fer a l’integrisme musulmà.
Una conferència per reflexionar, per llegir algunes coses i sobretot per començar a actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada