Valor, coratge i compromís

Emotiu acte del PSC, a Cornellà, per a celebrar els dos anys de governs socialistes. Govern a Catalunya i govern a Espanya. Emotiu perquè les emocions i els sentiments han dominat l’ambient i una bona part dels discursos. Moltes referències a l’Estatut i moltes referències al procés de pau a Euskadi. I un impressionant balanç, a càrrec de Manuela de Madre, de la feina feta en dos anys de govern a Catalunya i a Espanya. Un Estatut que no és de cap partit, però un partit, el PSC, que ha estat el partit de l’Estatut. I moltes persones que han treballat dur per a fer-lo possible. Del PSC i dels altres partits catalans que li donaren suport al parlament de Catalunya. I també del PSOE, d’Alfredo Pérez Rubalcaba –present avui a l’acte i ovacionat pels assistents -, de Ramon Jàuregui i de Fran Caamaño. I d’Alfonso Guerra peça fonamental en la tramitació de l’Estatut en la comissió constitucional. Cap partit ha apostat per l’Estatut com ha fet el PSC, ningú s’hi ha jugat tantes coses. I per això ha estat fonamental el suport del president Zapatero. L’home del valor, del coratge i del compromís.
Del valor per plantejar en dos anys reformes fonamentals en el procés de modernització d’Espanya. Plantejant el debat territorial, ampliant les llibertats de les persones i augmentant l’estat del benestar. I la recerca de la pau a Euskadi.
Del coratge per suportar estoicament una campanya de desgast personal i polític d’una envergadura tremenda. Tot li ha valgut al PP per intentar desgastar la figura política de Zapatero. L’Estatut, el terrorisme, els matrimonis homosexuals, l’educació, l’OPA de Gas Natural, ... tot, absolutament tot ha estat objecte de crítica i desqualificació per part dels populars. Les cròniques d’aquest dos anys d’oposició ferotge del PP passaran a la història del país com a un període on la crispació política va ser utilitzada sense mesura ni escrúpols.
Del compromís. El que es diu es fa. I n’ha donat exemples abastament. De la retirada de les tropes de l’Iraq, a la carta municipal de Barcelona o el propi Estatut de Catalunya.
I avui Zapatero ha demanat sense embuts el Sí a l’Estatut. Un compromís valent pel que s’ha necessitat molt de coratge polític. Ara s’està acabant el temps del tacticisme. Caldrà posicionar-se clar i definitivament a favor o en contra. I caldrà tenir molt present que els ciutadans i ciutadanes, que són qui en definitiva decidiran el futur d’aquest Estatut, acabaran passant compte a les urnes al que hagi decidit cada partit. Que ningú s’equivoqui, en política els errors es paguen i les indecisions i el marejar la perdiu encara més.