Del debat de la nació

Com passa sempre dels debats sobre l’estat de la nació interessa més el clima, les frases, el to del debat que les mesures concretes que se’n deriven. I el d’aquest any no ha estat una excepció. Malgrat que el president Zapatero va exposar una llarga llista de plans, especialment adreçats als joves, pel tercer any de l’actual govern, els diaris d’avui parlen sobretot del cara a cara entre Zapatero i en Rajoy. L’opinió és unànime pel que fa al resultat final del debat i analitzen amb detall l’estratègia seguida pels dos polítics.
L’Enric Juliana, amb el seu estil característic i que comença a ser de lectura obligatòria, ho resumeix al seu article a La Vanguardia amb una sola frase de connotacions bèl·liques: “Zapatero tentó al PP con un discurso angelical; Rajoy entró en tromba y el talante le asaltó por los flancos”. Antoni Puigverd i Jordi Barbeta, tots dos també a La Vanguardia, parlen de la desesperació del jugador que veient el partit perdut comença a polemitzar amb l’àrbitre. Perquè l’opinió generalitzada és que Rajoy es va equivocar en l’estratègia i en la tàctica. En l’estratègia quan va plantejar el debat, com escriu avui El País l’Ernesto Ekaizer, renunciant a superar l’estretor de l’hemicicle i dirigir-se als espanyols amb una proposta d’acció política alternativa. I en la tàctica quan va blindar-se en el catastrofisme. Pot ser el país no sigui com el va pintar el president Zapatero, però segur que s’assembla més que la pel·lícula de terror que va intentar vendre ahir en Rajoy.
La Soledad Gallego-Díaz fa una lúcida crònica del debat a El País. Per Zapatero les reformes territorials formen part de la fisiologia del sistema, mentre que per Rajoy formen part de la patologia del sistema. Dues posicions antagòniques que com la resta dels arguments del debat segueixen línies dialèctiques paral·leles i sense interaccions possibles. El guió sembla escrit de moltes hores abans i només la capacitat retòrica dels oradors pot descol·locar el contrari. Ahir en Zapatero ho va saber fer i com es deia avui entre els afins a en Rajoy: “otra oportunidad perdida”. I van?