La negación de la nación

Máximo

Llegint les intervencions del senyor Rajoy, aquesta tarda al Congrés de Diputats, en el debat de l’estat de la nació trobo una frase que em deixa astorat: “España no es una nación de naciones, ni de realidades nacionales, ni de culturas, ni de territorios. España es una nación de ciudadanos, es decir de voluntades individuales”, Dedueixo que el senyor Rajoy atorga al concepte nació una sol sentit d’existència: la voluntat individual de voler pertànyer. Sense cap altre lligam, ni territorial, ni històric, ni lingüístic, ni tan sols de tradició o dret civil. Aleshores deu ser igualment vàlida la voluntat individual de no voler pertànyer. Si no em lliga amb els meus conciutadans cap relació territorial, històrica, lingüística, de tradició o de dret civil, dec ser lliure de poder entrar i sortir de l’anomenada nació quan vulgui. Deu ser una mena d’autodeterminació personal que puc exercir en qualsevol moment. I evidentment en els dos sentits: en el de pertànyer i en el de no pertànyer. I això deu ser extensiu a qualsevol ciutadà del món. Només cal que expressi la seva voluntat individual de pertànyer a la nació per passar a formar-ne part. El senyor Rajoy convertit en paladí dels papers per tothom? No lliga amb la resta del seu discurs sobre la immigració.

Què està succeint? Perquè el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española és força aclaridor sobre el concepte nació: “conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común”. I la Constitució Espanyola –la Intocable- també en parla. Concretament al preàmbul fa referència al concepte de pobles d’Espanya, de les seves cultures i tradicions, llengües i institucions. I l’article 147 parla de la identitat històrica de les comunitats autònomes i de la seva delimitació territorial. O sigui que si hi ha realitats nacionals, cultures i territoris diferents dins d’Espanya. Almenys això diu la Constitució. S’haurà tornat el senyor Rajoy un anticonstitucionalista? Com sigui que el tinc per una persona intel·ligent no crec que la llarga ombra d’Aznar –aquest sí que va votar “no” a la Constitució- arribi fins aquest extrem. Més aviat deu ser fruit de l’ofuscació del debat. O del síndrome Pujalte: “a falta de alternativas, buenas són las broncas”.