Dos anys després

Foto Quico Melero

Avui fa dos anys que els regidors del PSC, d’ICV-EUiA i ERC de l’Ajuntament de Mataró varen votar la meva candidatura com alcalde de Mataró. Han estat dos anys que han passat ràpid, viscuts intensament. Al ritme incessant de l’acció de govern vaig voler sumar una voluntat de proximitat al ciutadà. Parlar i escoltar els ciutadans només s’aconsegueix baixant al carrer i caminant per la ciutat. Sigui en la multitud d’actes que cada setmana passen a Mataró, sigui només passejant pels carrers i places. És clar que aquesta no és una feina per mandrosos i que la polìtica cara a cara amb els ciutadans és arriscada. La gent vol compromisos i respostes, no admet raons de mal pagador però és capaç d’entendre les coses quan se li explica correctament. I després cal complir el que es promet. I això per un polític local, tot i el risc de ser titllat de populista, és el que dóna realment sentit a la seva feina. Ja he dit altres vegades que per disfrutar la ciutat primer s’ha de ser-hi. “Pa lo bueno y pa lo malo” que diria el castís.
Malgrat que el balanç final el faran, com pertoca en democràcia, els ciutadans i ciutadanes el maig de l’any vinent, no vull estar-me de la satisfacció per la feina feta. Satisfacció que no cofoïsme. Queda més feina per fer que feina feta. Afortunadament. Perquè això vol dir que tinc l’honor de governar una ciutat dinàmica, viva, plena de projectes i plenament capaç de superar els reptes que el segle XXI ens planteja.
També hi ha hagut lògicament errors i equivocacions. Ha calgut rectificar coses i replantejar qüestions. Gairebé sempre ho hem pogut fer amb calma i tranquilitat. Donant la cara, escoltant les raons dels altres, argumentant les pròpies i cercant l’acord.
Tothom ha complert el paper que li pertocava. He governat, en un pacte de tres partits, amb comoditat personal, resolent les diferències entre partits, parlant les hores que calgués fins arribar a l’acord. Amb l’oposició hi ha hagut la lleialtat suficient per poder plantejar les qüestions amb la intenció, de totes les parts, de trobar la millor proposta per Mataró. Unes vegades hem aconseguit el consens i altres no. Em complau especialment, perquè sóc conscient de l’esforç de generositat que va fer tothom, haver signat el pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró.
Dos anys plens de feina, d'il·lusions, de suports i de complicitats mútues amb els ciutadans i les ciutadanes.

Però “no n’hi ha prou” i demà caldrà seguir treballant, en una setmana en la que, malgrat el soroll mediàtic terrible, la feina feta ompliria molts i molts posts.

Gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible.