Lucrècia morta i el medi ambient

I quina relació té una cosa amb l’altra?. Cap més enllà d’una coincidència en l’espai. Aquest matí he participat en una taula rodona, organitzada per l’Associació de Promotors de Barcelona, per parlar de “Una estratègia comuna per el medi ambient”. L’acte s’ha celebrat a la Llotja de Mar. Tot just quan es pugen les escales i abans d’entrar al Saló Daurat hom es troba davant la imponent “Lucrècia morta” de marbre d’en Damià Campeny. Dins del Saló quatre escultures més originals de l’escultor mataroní.
Comparteixo taula amb representants de Terrassa, Badalona, Barcelona i l’Hospitalet. El discurs dels representants municipals és força coincident: en temes mediambientals els ajuntaments estem fent els deures. A partir de la definició de model de ciutat. La ciutat de les tres C de l’Oriol Nel·lo: Compacta, Cohesionada i Complexa. La ciutat mediterrània. Davant els principals promotors immobiliaris del país repeteixo el que ja els hi havia dit altres vegades: les Cinc Sènies no es toquen i l’àmbit de creixement urbanístic de la ciutat és el fixat en el Pla General del 96.
Explico els objectius definits en el Pla d’acció ambiental que es deriva de l’Agenda 21 en quatre àmbits d’actuació. Energia amb la experiència del tub verd, de l’ordenança solar i l’estalvi en l’enllumenat. Aigua amb la eficient gestió de la companyia i els projectes dels dipòsits antiDSU. Mobilitat amb la política d’aparcaments, el transport públic i la prioritat pel vianant. I en residus em declaro favorable a la incineració, prèvia recollida i separació selectiva. Són només alguns exemples de la feina que s’està fent per una ciutat més sostenible. No puc defugir en el debat una explicació sobre la situació complexa de la gestió mediambiental a les ciutats. Atrapats entre una demanda creixent de sostre per habitatge i per activitat econòmica, per altra amb plataformes típicament NYMBY i per rematar-ho una legislació cada vegada més estricta que obliga als ajuntaments a esforços suplementaris sense els recursos corresponents. Tot plegat un bon sidral. M’agrada la idea exposada per la Imma Mayol: entre els no i el o posem els i. Deu ser això de Mataró la ciutat per viure-hi i treballar.
Per acabar dinar amb la ministra Narbona i el conseller Baltasar al Saló Lucrècia.